La Blanca i en Juan porten tretze anys de lluita judicial i administrativa contra l’Ajuntament de Vilafant i l’empresa Fricafor. La casa on viuen, i que van comprar l’any 2002 està situada al costat d’un escorxador que, segons la família, sobrepassa els límits de producció establerts. I ho fa interrompent hores de son, ocasionant destrosses a l’immoble en el trànsit de camions i atemptant contra la salut mental i física de la família. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat, malgrat emetre sancions periòdiques a l’escorxador i transmetre-les a l’administració local perquè actuï en conseqüència, al·lega que la problemàtica no és matèria de la seva jurisdicció. L’Ajuntament, fora d’esclarir la situació de l’empresa, opta, no només pel silenci, sinó per l’obstaculització de les investigacions. Durant aquests tretze anys entre tribunals i maldecaps s’han adherit a les queixes de la família institucions i entitats com el Síndic de Greuges, el col·lectiu ecologista IAEDEN-Salvem l’Empordà o la Plataforma d’Afectats per la Pobresa i la Hipoteca de Figueres (PAPH). Però la lluita d’aquesta família continua silenciada.
El maig del 2002 la Blanca i en Juan compren una casa al carrer Mare de Déu del Món, al veïnat de Les Forques, al municipi de Vilafant. L’immoble està situat davant de l’escorxador de l’empresa Fricafor, en una zona industrial mixta, compatible amb la construcció d’habitatges. Abans de firmar la hipoteca que els permetrà adquirir fraccionadament la seva llar, i essent coneixedors de l’existència de la petita indústria càrnia en les seves proximitats, la família es posa en contacte amb l’Ajuntament per conèixer de primera mà l’activitat de l’empresa. Des del consistori se’ls comunica telefònicament que Fricafor, l’escorxador de categoria 3 (amb una producció superior a 2 tones/dia i fins a 50 tones/dia) ubicat a les proximitats de la casa que estan a punt d’adquirir, es traslladarà en un termini breu a unes altres instal·lacions allunyades de la zona. Un cop comprada la casa i des dels primers dies d’habitar-la, comencen a sentir sorolls als quals, en un primer moment, no donen importància.
Després d’uns mesos, constaten que els sons derivats de l’activitat de l’empresa els interromp constantment la son, que els camions ensopeguen amb la façana de la casa ocasionant destrosses i que l’interior de la seva llar s’omple d’olor de purins, ocasionada per l’arrossegament dels líquids de les rodes del seu cotxe que aparquen al garatge privat. Entenen, també, que l’empresa no té intenció de traslladar-se i és per això que, a finals d’aquell mateix any, comencen a entregar instàncies a l’Ajuntament amb queixes sobre el soroll continuat que suporten de dia, però també en horari nocturn. La llavors alcaldessa, Pepita Comalada (CiU), respon que el problema no guarda relació amb la institució i emplaça a la família a resoldre el conflicte directament amb Fricafor.
Aquí passa una cosa curiosa, i és que l’empresa encarregada de posar la sonometria ho fa amb dues setmanes de retard, coincidint amb el tall de la circulació al carrer per obres de l’Ajuntament
Finalment, a principis del 2009, la Blanca i en Juan presenten una querella penal mediambiental contra Fricafor. En el transcurs de la investigació, el jutge instructor mana col·locar sonometries per mesurar el nivell de contaminació acústica que provoca l’activitat de l’empresa. “Aquí passa una cosa curiosa, i és que l’empresa encarregada de posar la sonometria ho fa amb dues setmanes de retard, coincidint amb el tall de la circulació al carrer per obres de l’Ajuntament”, segons afirma la Blanca. Malgrat tot, però, els resultats de l’anàlisi sonora surten positius, és a dir, amb uns nivells per sobre del què està estipulat per llei. Tot i les investigacions, quatre anys més tard, la querella serà rebutjada per un error de forma en considerar-se una queixa administrativa i no penal.
L’any anterior, el 2008, la família Rosillo havia posat el seu cas en coneixement de la Sindicatura de Greuges. El Síndic havia sol·licitat a l’Ajuntament de Vilafant emprendre mesures que regulessin l’activitat de l’escorxador. Aquesta demanda va concloure amb un decret d’Alcaldia que exigia a l’empresa Fricafor, en primer lloc, una acta de control efectuada per una entitat de control degudament acreditada (en cas d’incompliment l’Ajuntament assegurava emprendre mesures cautelars contra l’escorxador). Per altra banda, prohibia les operacions de càrrega i descàrrega de les 23 a les 7 hores del matí.
Tot i així, el decret no es complia. El maig del 2009 la Blanca i en Juan presenten un contenciós administratiu a l’Audiència de Girona per forçar a l’Ajuntament de Vilafant a executar el decret que ell mateix havia emès. La sentència, de setembre del mateix 2009, els dóna la raó i obliga a l’Ajuntament de Vilafant a fer complir amb tots els mitjans al seu abast el decret d’Alcaldia. Resol, també, que l’administració local ha d’indemnitzar la família afectada amb un import de 12.000 euros.
La producció real de Fricafor
L’octubre del mateix any, un mes després de la sentència, els treballadors de Fricafor es mobilitzen al carrer per mostrar el seu rebuig contra el decret d’alcaldia i la sentència judicial que obliga a l’Ajuntament a assegurar el seu compliment. El comitè d’empresa de la indústria càrnia alerta del perill que suposa perdre 100 llocs de treball la càrrega i descàrrega si es prohibeix l’activitat durant la nit. En veure aquestes mobilitzacions, la Blanca i en Juan no saben com reaccionar. “Ens van posar pancartes amb el nostre nom, una mica amenaçadores. En una hi havia escrit: Senyor Rosillo, ara dormirà tranquil i 100 famílies no”, diu en Juan. L’Ajuntament de Vilafant cedeix a la pressió del comitè d’empresa (integrat per CCOO i UGT) i presenta un recurs a la sentència, que s’acaba fent efectiva uns mesos més tard. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictamina a favor de l’Ajuntament argumentant que el contenciós va ser presentat fora de termini i l’anul·la. Tot i així, obliga a la part recurrent, és a dir, a l’Ajuntament, a pagar les despeses del judici.
Aquestes suposades infraccions no només significarien que l’empresa està produint més del que li permet la seva categoria, sinó que també suposaria una infracció greu de l’Ajuntament per permetre-la en una zona, amb compatibilitat residencial, no apta: “Si la producció és de més de 50/tones, ja no és una indústria petita que pot existir en una zona veïnal. S’ha de traslladar en una zona purament industrial”, aclareix la Blanca. En un inici, la querella no és acceptada per un defecte de forma, però que, més tard, el juliol de 2014, torna a ser entregada per la seva acceptació a tràmit (el seu advocat, en comptes de posar els noms de les persones a les quals va destinada la querella, havia posat el nom de la institució). “No entenem com un advocat, que està acostumat a fer aquest tipus de documents no sàpiga que les querelles han de ser nominals”, dubta en Juan.
IAEDEN i les sancions mediambientals
El mateix 2011, quan s’entregava la querella per prevaricació, la família es posa en contacte amb el col·lectiu ecologista comarcal, IAEDEN-Salvem L’Empordà. El juny, l’entitat escriu una carta a l’Ajuntament de Vilafant posicionant-se a favor de la família afectada. Alerta al consistori de la manca de seguretat en la concessió de la llicència de l’activitat econòmica, ja que es desenvolupa “en unes condicions d’incompatibilitat amb els usos residencials”. A més, argumenten que l’administració local pot “incórrer en greus responsabilitats de tot tipus si no adopten i fan complir, immediatament, les mesures correctores (inclòs el tancament cautelar de tota o part de l’activitat, en cas d’incompliment) adients per mantenir les condicions mínimes per mantenir el dret constitucional a gaudir d’un habitatge digne”.
Però no només acudeixen a aquesta entitat per valorar els possibles problemes ambientals que ocasiona l’activitat de l’empresa. La Blanca i en Juan també es citen amb responsables del Departament de Medi Ambient i Territori, els quals els faciliten una llista d’expedients sancionadors que ha anat cometent Fricafor durant aquests anys: sancions per manca de realització de controls, control de l’entitat ambiental de control ECA desfavorable, etc. Malgrat les multes, el Departament de Medi Ambient i Territori, no té competències per investigar i remet a la família a l’Ajuntament de Vilafant, el qual ja ha estat informat dels incompliments mediambientals de l’escorxador.
La salut minvada i l’impagament de la hipoteca
Però encara a l’any 2012, els sorolls i pressions continuen. Alguns membres de la família inicien teràpia psicològica els efectes que els produeix “Estem tots malalts del soroll, ens ha afectat fins i tot en la salut mental”, diu en Juan. Però estan decidits a no rendir-se. El 2013 en Juan s’acosta a les assemblees de la PAPH Figueres (Plataforma d’Afectats per la Pobresa i les Hipoteques). Després d’uns mesos d’integrar-se a la PAPH, decideixen deixar de pagar la hipoteca. “Vam començar a plantejar-nos si tenia sentit seguir pagant la hipoteca d’una casa que era inhabitable”, diu la Blanca. “A més, ja posats en l’assumpte i les investigacions, vam descobrir que en l’escriptura del préstec hipotecari no hi apareix l’escorxador, de manera que, per aquesta banda, també ens van enganyar”, afegeix en Juan. “Des de la PAPH seguirem lluitant perquè l’Ajuntament assumeixi les seves responsabilitats en la cessió dels permisos a Fricafor”. Els mesos passen, però no reben resposta malgrat la pressió.
Juan Rosillo observant l’entrada d’un camió a l’escorxador des del balcó de casa seva
Sols contra el sistema
“A mesura que vas estirant el fil vas veient que no hi ha massa a fer. Tot sembla estar lligat perquè des d’una instància o altra tinguis les mans lligades per actuar. Està tot podrit. L’advocat entrega la documentació amb errors, l’Ajuntament passa la pilota a l’empresa, la Generalitat diu que no és jurisdicció seva”, diu la Blanca. I és que si posa de manifest alguna cosa aquest cas és la nul·la operativitat de totes les institucions implicades en el cas.
Per una banda, mostren el seu descontentament amb l’advocat d’ofici que se’ls ha adjudicat: “Hem perdut molt temps presentant contenciosos que, finalment no s’han acceptat per motius que es podrien haver evitat: presentats fora de de termini o amb errors de forma. Són errors que un advocat no hauria de cometre“, diu en Juan. I afegeix: “Fa uns mesos, per exemple, vam adonar-nos que la querella per prevaricació s’havia arxivat l’octubre de 2013 per la designació caducada de la procuradora”, és a dir, perquè la procuradora no s’ha presenciat a notificar el nomenament. D’això l’advocat no ens n’ha informat. Vam saber-ho perquè vam anar als jutjats a demanar informació de l’estat del cas”. És per això que han sol·licitat al Col·legi d’advocats un canvi d’advocat, però de moment només han rebut respostes negatives.
En els darrers mesos, en Juan i la Blanca també s’han tornat a posar en contacte amb el Síndic de Greuges, que està realitzant una investigació sobre el tema. En el transcurs d’aquesta investigació, l’oficina de la Sindicatura de Greuges ha notificat a la família que l’Ajuntament de Vilafant no els ha entregat la documentació en els terminis establerts administrativament, així que han de tornar a sol·licitar els documents reiteradament. Per altra banda, el consistori que dirigeix Consols Cantenys (PSC) tampoc actua respecte a les constants sancions que el Departament de Medi Ambient transmet.
Fricafor, que ara té uns 150 treballadors, tampoc ha fet cap passa al respecte. Tot i així, la família es manté des de l’any passat a l’aguait, arran de l’anunci de modificació parcial del pla d’urbanisme del municipi per ampliar l’activitat de la indústria càrnia. L’Ajuntament de Vilafant va encarregar un informe ambiental per posar en marxa aquests canvis, que suposen una conversió de tercera a quarta categoria (amb una producció de 150 tones/diàries aquesta última). Segons el document, no caldrà per a aquestes modificacions una requalificació de sòl, però sí que se sol·liciten mesures correctores, com, per exemple prohibir l’accés dels camions a l’activitat pel carrer Mare de Déu del Mont (carrer on viuen les afectades). Malgrat tot, les negociacions estan aturades fa més d’un any. “Ja no en sentim a parlar, ni tan sols hi ha reunions com les que hi havia hagut. Estem segurs que Fricafor està tenint problemes per realitzar controls o assumir les mesures correctives”, prediu la Blanca.
Avui dia, la família es troba en una situació de desempara. Però, tot i així, amb una justícia que segueix girant-los l’esquena i un Ajuntament sembla decidit a no actuar, no es rendeixen i han decidit iniciar novament un procés judicial per prevaricació contra l’Ajuntament de Vilafant. A través, aquest cop, d’un advocat privat: “No ens volem arriscar ja amb els advocats del col·legi d’advocats d’ofici i volem reunir diners per pagar els costos del seu servei”, diu la Blanca.
Amb aquesta nova acció jurídica volen que l’Ajuntament de Vilafant assumeixi les seves responsabilitats en el cas. “Ja ens és igual què passi amb Fricafor. El problema ha arribat a ser tan gran que ens trobem sols. Però no ens rendirem, farem el que calgui perquè és faci justícia”, afirma ferm. “Tampoc demanem tant: només una casa on poder dormir en pau, sense estar tota la matinada sentint el soroll dels camions ni olors de residus. Un lloc on puguem dir: estem a casa”.