Un mes després que la CUP de Figueres fes públic que havia demanat un informe jurídic a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya per saber si l’Ajuntament de Figueres havia fet una bona gestió de la dotació econòmica dipositada al Fons de Patrimoni Sol i de l’Habitatge, la formació va dirigir una pregunta al govern en el passat ple del 2 de juny. L’alcaldessa Marta Felip, que va reconèixer que aquest fons s’ha estat destinant a “pagaments ordinaris de tresoreria”, revelaria que diferents consistoris figuerencs haurien utilitzat els fons dineraris del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge per ajustar els desequilibris pressupostaris, contravenint la naturalesa finalista del fons d’habitatge. Una pràctica que no seria exclusiva de Figueres i que posaria de manifest la manca de control supramunicipal d’aquests fons especials.
QUÈ ÉS EL FONS DE PATRIMONI SÒL?
El Fons de Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge és un fons específic del qual han de disposar, per llei, certs municipis segons el seu nombre d’habitants. Es tracta d’un fons finalista, és a dir, que –segons la Llei 3/2012 d’Urbanisme– el seu patrimoni només pot ser utilitzat per l’adquisició i urbanització del sòl destinat a habitatges de protecció pública, a la conservació i rehabilitació dels béns propis del patrimoni o a la construcció de sistemes urbanístics de titularitat pública.
Aquest fons, que s’hauria nodrit inicialment amb una aportació percentual de totes les operacions privades de promoció immobiliària que es realitzessin dins el terme municipal, té una clara vocació redistributiva i social, donant l’oportunitat als municipis d’incidir directament en el valor del mercat del sòl i possibilitar als seus ciutadans l’accés a un habitatge digne i de qualitat. Per a èpoques amb poca activitat promotora, el Decret 336/1988, avui vigent, ja preveu que els ajuntaments han de destinar una quantia no inferior al 5% del total consignat en els capítols 1 i 2 del pressupost general d’ingressos per a l’ampliació del Patrimoni Municipal del Sòl.
Per a un bon ús d’aquest fons i per a garantir la seva finalitat, l’article 164 de la Llei 10/2004 d’Urbanisme estableix que els ajuntaments estan obligats “a constituir un dipòsit específic per a l’ingrés dels fons que obtinguin de l’alienació i la gestió dels béns i drets que integren aquest patrimoni”.
DIPÒSIT ESPECÍFIC O CAIXA ÚNICA?
Tal i com s’ha indicat, l’esmentada Llei 10/2004 per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local (LFHASTAL) disposa que tots els municipis susceptibles al seu compliment han de diferenciar “com a patrimoni separat dels altres béns i drets de titularitat municipal, els que integren el PMSH, i també estan obligats a constituir un dipòsit específic per a l’ingrés dels fons que obtinguin de l’alienació i gestió dels béns i drets que integren aquest patrimoni”. Es tracta, doncs, d’una disposició encaminada a garantir el bon ús i les finalitats específiques previstes a la naturalesa del Patrimoni Sòl. És en aquest sentit que la CUP de Figueres va demanar reiteradament un informe jurídic als tècnics municipals per conèixer quina legislació empara el sistema de “caixa única” que utilitza l’Ajuntament de Figueres. En el torn de precs i preguntes del darrer ple municipal, el regidor de la CUP, Lluís Armengol, explicava que s’havia optat per demanar aquest informe després que, des del despatx municipal d’intervenció, no s’obtingués cap “resposta escrita” sobre la naturalesa del dipòsit d’aquest fons: “després de mitja dotzena de trobades amb la interventora ja coneixem quin és el seu criteri, ara el que demanem són informes jurídics”, i denunciava la manca de resposta, indicant que han presentat dues instàncies –una el 9 de març i una altra el 20 d’abril– i que encara no s’ha obtingut cap contestació al respecte.
Des del govern, Manuel Toro va defensar-se aclarint que, efectivament, sí que existeixen informes emesos per l’anterior interventor municipal sobre aquest fons, la seva comptabilització i ús, i que coincideixen amb l’actual criteri de “caixa única”. Fins i tot l’alcaldessa va fer lectura de les pautes que recomana la Diputació de Barcelona per a constituir aquest fons patrimonial, segons les quals “s’entén el dipòsit com un mecanisme de control, però no de gestió, ja que es preserva el criteri únic de caixa”, assegurant que, en tot cas, es tracta “d’una interpretació de les lleis”. Aquest sistema de caixa única i comptabilitat separada suposaria, doncs, una pràctica comuna a diferents ajuntaments catalans.
POSSIBLEMENT, UNA MALA PRAXI D’ÀMBIT CATALÀ
Marta Felip, que va acabar reconeixent que aquests fons “es van utilitzar per pagaments ordinaris de tresoreria”, va explicar que en el moment en què es compri un pis s’haurà de disposar de la tresoreria actual, ja que no es pot demanar crèdit per a comprar habitatge. L’alcaldessa va insistir en el fet que cal separar la tresoreria del pressupost i que “si aquests diners no s’haguessin utilitzat, se n’haurien fet pòlisses”. Aquesta afirmació revelaria que diferents consistoris figuerencs haurien utilitzat els fons dineraris del fons del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge per ajustar els desequilibris pressupostaris, contravenint la naturalesa finalista del fons d’habitatge. Segons la Llei 18/2007 d’Habitatge vigent a Catalunya, es tipifica com a infracció “molt greu” incomplir la destinació dels béns d’aquest patrimoni i preveu sancions de fins a 900.000 euros. L’alcaldessa va manifestar la seva estranyesa en constatar que, en els deu anys que existeix aquest patrimoni, s’ha tramès anualment la seva comptabilització a la Sindicatura de Comptes i que aquesta ha estat fiscalitzada “sense fer-ne cap observació al respecte”.
La manca de control sobre aquests fons per part dels organismes supramunicipals ve de lluny. De fet, l’informe 6/2008 que la mateixa Sindicatura de Comptes ha tramès al grup municipal de la CUP repassa els incompliments històrics a les successives lleis d’urbanisme per part de diversos municipis. L’Ordre de 25 de juny de 1982 ja preveia que 87 municipis catalans, entre els quals constava Figueres, havien de disposar d’un Patrimoni Municipal del Sòl. La llei, que exigia informar anualment sobre la seva gestió a la Direcció General d’Urbanisme, emplaçava als municipis a vetllar per constituir, ampliar i conservar aquest fons. L’any 2002 –en què entra en vigor la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya (LUC, Llei 2/2002)– només dos ajuntaments –Tarragona i el Vendrell– havien formalitzat la constitució d’aquest fons. Figueres, com moltes altres ciutats, va trigar vint anys en posar-lo en funcionament.
EL RESULTAT: DEU ANYS SENSE POLÍTIQUES D’HABITATGE
Segons declaracions de Lluís Armengol, dels deu milions d’euros que va arribar a disposar el Fons Municipal del Patrimoni del Sòl i Habitatge, només se n’han utilitzat un milió i mig. Això demostraria que, durant els deu anys que Figueres ha disposat d’aquest fons, no s’ha dut a terme cap política municipal d’habitatge. “Tinc claríssim que la política és una qüestió de prioritats, i que l’habitatge social, a Figueres, no ho ha sigut”, afirma Armengol. Cal recordar que Figueres és una de les ciutats catalanes que més ha patit els embats de la crisi econòmica i que té greus problemes derivats de l’emergència habitacional. Tal com vam apuntar en el reportatge L’habitatge a Figueres: una situació d’emergència del mes de setembre de 2015, la ciutat només disposa d’un pis de propietat destinat a polítiques socials.
Per a Armengol, “aquí hi ha damnificats concrets, persones que avui podrien estar ubicades en pisos dignes” i recorda que, a Figueres, “estem tenint a gent sense sostre, desnonada, dormint en pensions, quan avui podríem tenir cinquanta o seixanta pisos de propietat”. Al ple municipal assenyalava que, arran de la darrera trobada del grup municipal amb les tècniques de Serveis Socials, es va identificar la necessitat “de 53 pisos” per poder cobrir les emergències d’habitatge que avui en dia té la ciutat. Per la seva banda, el tinent d’alcalde Pere Casellas (PSC) va reconèixer la manca de polítiques d’habitatge durant els darrers mandats i es va comprometre a anunciar aviat actuacions en aquest sentit.
Un altre factor que demostraria el desinterès que dels diferents consistoris cap a aquest fons és el fet que no s’hagi procurat una ampliació d’aquest patrimoni, contravenint el Decret 336/1988 pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya (RPEL) que estableix que els ajuntaments han de preveure una quantia no inferior al 5% del total consignat en els capítols 1 i 2 del pressupost general d’ingressos per a l’ampliació del Patrimoni Municipal del Sòl.
ES PODRÀ RECUPERAR AQUEST PATRIMONI ALGUN DIA?
Tot i la insistència de l’alcaldessa en demanar que no es confongués tresoreria amb pressupost, es va faria evident la desaparició de facto d’aquest fons, ja que, malgrat que comptabilitzat, aquests diners ja no són a la caixa de l’Ajuntament. Tampoc es podria disposar d’ells mitjançant crèdit, ja que, per llei, l’Ajuntament no pot endeutar-se per adquisicions de patrimoni. Per tant, i segons es va desprendre de les afirmacions de l’alcaldessa durant el darrer ple, les adquisicions haurien de córrer a càrrec del pressupost ordinari.
Segons declaracions de Lluís Armengol, “l’Ajuntament no podrà destinar gaire més de 800.000 euros anuals del pressupost ordinari” a polítiques d’habitatge. “Això voldrà dir que trigarem prop de vint anys en disposar del capital que ja teníem l’any 2007”, afirma el regidor de la CUP. Per altra banda, segons Armengol, cal tenir en compte “les conseqüències que pot tenir un canvi de tendència de la inflació que, a llarg termini, provoqui una pèrdua de capacitat econòmica d’aquest fons”.