Nik Duserm (1965) és guia turístic. Des de fa vint anys ofereix visites guiades amb un punt de vista particular, per racons amagats de l’Empordà. Ell les anomena “visites de descoberta”. Darrerament, les seves visites de la Guerra Civil a Figueres s’han convertit en un èxit, esgotant l’aforament en cada nova edició. Parlem amb ell sobre el seu ofici, sobre patrimoni, territori i història.
Ara ja fa vint anys que vas començar a oferir visites guiades. Com va començar tot?
Bé, de fet ja havia fet algunes activitats relacionades amb el turisme abans. Sobretot havia treballat per a congressos com a acompanyant dels participants. Els portava al Museu Dalí, a Pals… però considerava que la meva tasca era purament d’entreteniment per a aquelles persones. És l’any 1996 en què m’adono que allò que vull fer és oferir visites amb explicació, amb un altre sentit. Començo a fer-me preguntes i a investigar, a buscar els perquès d’allò que em trobo. I aquest és l’inici del què jo anomeno la meva feina.
Entenc que són visites que surten una mica de la tònica general, impliquen investigació, a vegades també tenen eixos temàtics, com ara la de pors medievals a Peratallada o els pirates de Begur. Per internet ho promociones amb el nom d’Authentic Empordà… Parlem d’aquest model de visites?
De fet això d’Authentic Empordà va ser més que res per donar-li un nom. Tenia clar que volia fer servir la paraula Empordà i allunyar-me del concepte Costa Brava. De fet, gairebé no visito la costa. M’agrada més fer visites a pobles d’interior per parlar de romànic, medieval, la Guerra Civil…
Per altra banda procuro no fer visites a llocs com Sant Pere de Rodes, tampoc vaig a Castelló d’Empúries… això ja ho fan altres empreses. Si tu mires bé les poblacions que tenim al voltant veuràs que tenim moltes altres coses per ensenyar. Com és que tothom acaba anant a Girona i al Museu Dalí i no fan una parada per veure aquella església romànica que conserva unes pintures del segle XII? Com és que gairebé ningú ho coneix? El que vull és fer una cosa diferent. És més emocionant i, a més, com que busco jo mateix la informació sento que la visita també té una part meva.
Com és que tothom acaba anant a Girona i al Museu Dalí i no fan una parada per veure aquella església romànica que conserva unes pintures del segle XII?
Em dóna la sensació que, a la vegada, aquestes visites recuperen una mica d’aquell turisme original, aquell més aventurer…
Sí. A mi m’agrada anomenar-les “visites de descoberta”. Per exemple, darrerament estic visitant una pedrera mil·lenària del segle II aC que hi ha a prop de Peratallada. És fantàstica. Com que es troba en un terreny privat no es promociona, però l’accés és relativament senzill. Cada vegada que hi porto gent es queda sorpresa i emocionada, molta gent que viu per aquí i que no hi ha estat mai.
El que jo vull és descobrir coses que estan amagades, que estan fora del que és habitual, però que val la pena conèixer. I això és molt gratificant si es fa amb gent que està interessada. És sorprenent agafar amics de Figueres, per exemple, que no tenen tendència a anar al Baix Empordà i es queden fascinats de les coses que hi ha. Això és una constant. No tenim coneixement del nostre patrimoni. Cosa que en certa manera està bé perquè roman ocult, però ho valoraríem més si ho conegués més gent.
També tenen bona acollida aquestes visites entre el turisme estranger?
És difícil promocionar els temes molt nostres, empordanesos, a la gent de fora. Jo he portat americans o australians a llocs que molta gent d’aquí no hi ha estat. Per què? Perquè jo els ho he venut molt bé. Els dic que veuran coses que al seu país no tenen. Però encara costa.
Imagino que molts d’aquests llocs, com per exemple les esglésies, no es coneixen perquè, de fet, són poc accessibles per al públic en general. Com ho fas per incloure-les a les teves visites?
En la majoria de casos hi ha aquella senyora que sempre ha dut la neteja, que és molt bona dona i que té la clau; a vegades la té una família del poble, però que no la deixarien a qualsevol desconegut. Darrerament hi ha hagut diversos robatoris a aquestes esglésies; d’escultures del segle XVII per exemple. I en part és normal perquè no hi ha una persona que estigui allà vigilant permanentment. Això és una tasca que els consells comarcals volen començar a fer, però es troben amb el problema de sempre: aquests recintes són propietat de l’Església.
Què tinc jo? Quan fa molts anys que truques a la mateixa porta demanant la clau, arriba un moment en què la gent ja sap el teu nom i et coneix, saben que ets de confiança i te la deixen. És una feina que he anat fent a poc a poc, però que al final afegeix molt de valor a la visita.
És inevitable fer la comparació amb la situació del Rosselló francès.
Sí, perquè allà pots visitar diferents coses a gairebé cada poble. Sempre hi ha una persona a la taquilla que et cobrarà una entrada però podràs veure les pintures i els claustres. Les facilitats són impressionants. Això aquí no passa.
Imagino que aquest model a la Catalunya Nord, a més d’afavorir la difusió del patrimoni, també deu permetre’n una millor conservació. Amb què et trobes quan visites aquestes esglésies empordaneses?
T’ho explico amb un exemple. Al Baix Empordà hi tenim Sant Miquel de Cruïlles, un monestir romànic del segle XI, dels més importants a la zona, amb uns frescos impressionants d’una sèrie de lleons, i que està tancat des de fa sis o set anys. Jo abans hi anava i hi portava gent. Anava a buscar les claus a la família que les tenia, feia la ruta de romànic i hi entrava. Però llavors el bisbat ho va cedir al Consell Comarcal del Baix Empordà i van començar a restaurar-ho. Des de llavors està tancat. Ara m’és impossible accedir-hi. M’és més fàcil anar a una senyora i demanar-li la clau que no al lloc oficial que suposadament seria el que t’hauria de facilitar l’accés. A la Catalunya Nord a tot arreu hi ha facilitats, l’actitud és completament diferent. Aquí l’actitud de la gent és molt bona però quan et topes amb la institució tot són pegues.
Aquí s’entrellacen diversos elements, com ara la catalogació, la preservació i la titularitat del patrimoni. És, llavors, un problema de voluntat política?
Jo crec que les persones que estan al càrrec no han fet la passejada i la feina de camp per veure què hi ha al territori i quines coses tenen valor. Jo no sóc arqueòleg, però veig moltes coses. Ara, a Palau-sator m’estic trobant que, al Cementiri Vell, que mai ha estat excavat, amb la falta de pluja i el vent estan desenterrant-se els ossos. Es pot veure perfectament com en surten esquelets. Al cap d’uns dies pots veure com algú els hi ha estat donant coces i els ha trencat. I a mi això em fa molt de mal. Jo ja he avisat a l’Ajuntament de la conveniència de tapar-ho, però sóc conscient que es tracta d’un recinte privat. Aquests casos són constants. Un cop un arqueòleg em va dir que, a la zona, teníem tant de tantes coses que han perdut el valor. N’hi ha masses, per exemple, de viles romanes. N’hi ha tantes que quan se’n perd una sembla que no es perdi gaire. Jo això no ho comparteixo.
Aquí a Figueres, per exemple, com és possible que ningú s’hagi adonat que a l’entrada de l’antiga fàbrica de gas hi havia aquelles pilones de metall de fa cent i pico d’anys i que han desaparegut? Això és patrimoni, és una cosa històrica. També ha passat amb els forats de la metralla de les columnes de la plaça del Gra. Perquè obren el refugi i tapen els forats de la metralla, quan podrien ser totalment complementaris? No ho sé.
Buscant possibles impactes de bala al camp d’aviació republicà de Canet de la Tallada
Parlem de les visites de la Guerra Civil a Figueres. És una de les darreres visites que has creat i que ha tingut un enorme èxit. D’on surt la iniciativa?
La iniciativa ve de la tècnica de turisme. Ella ja sabia que havia fet algunes visites relacionades amb aquest tema, com ara la de la reconstrucció de Llers després de l’explosió de la Guerra Civil o la de La Vajol i Agullana. Em va dir que, ja que pròximament s’obriria el refugi de la plaça del Gra, podria aprofitar per fer una visita de la Guerra Civil a Figueres. I jo ja ho tenia a la llista de les coses per fer!
I com ho vas fer per preparar una visita com aquesta?
Aquesta visita era diferent, ja que normalment munto jo la ruta i la venc als meus clients, però en aquest cas hi havia gent al darrere que ho recolzava, i ho vaig poder fer amb més ganes. Vaig consultar en llibres, a l’arxiu, testimonis… Vaig estar ben bé quatre mesos per muntar-la i encara no puc dir que estigui acabada. Hi ha gent que ha vingut a la visita dues vegades i que l’ha trobat completament diferent.
Visita rere visita has hagut de penjar el cartell de complet. Hi ha un creixent interès per recuperar aquestes històries?
Si, ara és el moment de fer aquesta visita. Per una banda ens trobem amb què la majoria de gent que va viure la guerra ja no hi és, i molts dels que van viure la postguerra comencen a desaparèixer. Per una altra crec que durant molts anys la Guerra Civil s’ha utilitzat com a eina política, per posar els uns contra els altres. Un amic historiador em deia que havia d’incloure més contingut polític a les meves visites. Però et trobes amb què els primers bombardejos de la guerra van ser el 38. I la rereguarda què? Aquí va ser especialment cruenta. Potser el que cal entendre és que allò que va passar no hauria de tornar a succeir. No es tracta tant de fer unes visites on culpabilitzar a uns o altres, ja que tots sabem qui va ser el monstre en aquesta història. Anem a fer que això sigui interessant, sobretot per la gent jove. Molts d’ells no saben què va passar.
Els forats de la metralla van ser tapats durant la restauració del cobert de la plaça del Gra (Foto Nik Duserm)
I m’agradaria pensar que és des de la història local on es presenta una forma molt bona per explicar-ho…
Exacte. I a Figueres va ser molt important la Guerra Civil. La proximitat amb la frontera, els bombardejos, les Brigades Internacionals, els quadres del Prado, la reunió de les últimes Cortes, hi ha una gran quantitat d’històries… Per això quan esborren petites traces que en queden, com els forats de la plaça del Gra, fa molt de mal.
Procuro, a més, explicar-ho sempre a partir d’anècdotes i curiositats que tenen a veure amb la població comuna. Penso en la història d’en Santiago Carrillo, que a tres o quatre dies que arribessin les tropes franquistes a Figueres anava per la Rambla cridant consignes a la població perquè s’animés a lluitar contra les hordes de moriscos i feixistes. Es passejava amb uns altaveus explicant les barbaritats que cometien els nacionals quan arribaven i animava a la gent a resistir. I això pot estar molt bé, però jo penso que ell ja tenia la maleta preparada. I ell es dirigia a tota aquella gent que no marxa, que estava atemorida, aquella gent que no són ni presidents, ni polítics, els que es queden i pateixen. Als que a la frontera no els obriran la porta. Hem de parlar d’aquesta gent, dels que no som ningú, i no tant dels Azaña, dels Companys… Jo em sento com aquesta gent. Si hi hagués una guerra, jo no tindria la porta oberta. Per això sempre intento a les visites explicar el dia a dia de les persones. Això també ho trasllado a les visites medievals. Procuro no parlar de reis ni de comptes, sinó del que feia la gent a casa seva, com vivien, què menjaven. S’ha de fer la història més humana.
Has dit que tens una llista de visites pendents. Te’n queden moltes?
A partir de les visites de la Guerra Civil m’he trobat amb molt de material que m’agradaria explicar. La postguerra, per exemple, amb la presó a la Carbonera, la repressió, la Catequística… També m’agradaria fer una visita sobre la maçoneria figuerenca, o sobre el call jueu de Figueres, del qual no en queden restes però hi ha històries molt interessants, amb carrers desapareguts com el Corriol dels Jueus… M’agradaria parlar de la història del gas a Figueres, amb l’antiga fàbrica i aquells dipòsits gegants a tocar del centre de la ciutat, sobre el primer enllumenat públic i com, per estalviar, no s’encenien els fanals les nits de lluna plena. Sabies que el primer gas que va arribar a Figueres provenia d’Alaska?
…ostres!
Veus? La teva expressió és la que necessito. Això són coses interessants i simpàtiques d’explicar. Llàstima que, a vegades, fa falta temps, i aquestes visites volen molta preparació. Tinc la idea de fer, en algun moment, una visita sobre l’altra Figueres, perquè hi ha moltes coses interessants que encara no sabem.