La gestió institucional en matèria cultural de l’actualitat s’explica, en gran part, pels canvis en el model que va implementar Santi Vila, avui conseller de Cultura, des de l’alcaldia de la ciutat. L’emergència de grans festivals amb recorregut nacional –amb partides que s’emporten bona part del pressupost de la regidoria per a propostes culturals– contra la disminució de les dotacions econòmiques per a les petites entitats. La progressiva conversió de la cultura en producte de consum contra d’altres propostes de caràcter local que en permeten la seva democratització. De Vila és la frase “hem de dotar l’Ajuntament d’estructures d’empresa”, voluntat que és, per una banda, certa: la introducció d’una administració de la cultura essencialment encarada a la promoció econòmica. Però també, i sobretot, de credibilitat dubtosa: la seva gestió va llegar un endeutament del 100,92% al Consistori l’any 2012. Moltes propostes que Vila projectava per a la Figueres del futur es van quedar en només una imatge –una maqueta– i d’altres, com el Conservatori de Música, continuen en procés d’executar-se. Tot això en un període (2007-2013) en què la ciutat patia els primers i pitjors embats de la crisi econòmica.
Els festivals: la cultura com a producte de consum
A l’arribada a l’alcaldia de Santi Vila, la ciutat es converteix en la seu de dos festivals que marcaran l’agenda cultural de les figuerenques i que absorbiran gran part de les partides pressupostàries destinades a aquest àmbit de gestió, deixant poc espai de maniobra a altres propostes de petit format, d’entitats culturals amb un finançament menor de la ciutat o de polítiques culturals de major periodicitat. Ja des de l’oposició, en el darrer govern del PSC de Figueres el 2006, Santi Vila manifesta el seu descontentament amb l’administració de l’erari municipal destinat a finançar el festival Acústica. És uns anys després a l’alcaldia quan Vila destitueix de forma polèmica Ciro Llueca com regidor de Cultura (membre del PSC i soci de govern) el febrer de 2010, afirmant que aquest destinava una quantitat excessiva al pressupost de la ciutat en Cultura, però una dotació escassa als festivals, posant en perill, segons el llavors alcalde, l’Acústica. Dos mesos després de la destitució de Llueca, Vila firma amb Promo Arts Music –productora privada del festival– un conveni que contempla la destinació de 140.000 euros municipals (40.000 euros els aporta la Diputació) per, segons concreta, assegurar la continuïtat del festival. Avui, els pressupostos pendents d’aprovació per al 2016, el festival Acústica té destinades diferents partides que sumen un total de 220.000 euros.
Vila: “hem de dotar l’Ajuntament d’estructures d’empresa”
El que inicialment es concebia com un festival de petit format, a l’aire lliure, amb una contractació d’artistes emergents i íntegrament gratuït, els darrers anys s’ha convertit en una proposta ben diferent: concerts de pagament, privatització de l’espai públic amb les anomenades Acústica Club (zona VIP de pagament) en benefici de la promotora o l’augment de la seguretat per a controlar l’accés a l’espai públic. Tot plegat instaurant-se un model cultural de festival amb una tendència creixent a l’exclusivitat i a l’establiment de jerarquies dins la plaça, nítidament delimitada per la grada de pagament. No és estrany que el mateix Santi Vila sigui l’autor de la frase “hem de dotar l’Ajuntament d’estructures d’empresa”. Però, en parlava àmpliament Joan Roura a l’article Dissonàncies, estridències i arítmies a l’Acústica: “No es tracta només que Figueres s’administri des d’una perspectiva empresarial que anteposa la raó econòmica al bé comú, sinó, sobretot, que aquest govern concep la mateixa ciutat com una marca, és a dir, com un producte de consum amb el qual és necessari especular”.
El festival del Circ és un altre esdeveniment que ha quedat a Figueres fruit del llegat de l’administració de Santi Vila. La primera edició del festival, l’any 2012, compta amb un pressupost de 25.000 euros per part de l’Ajuntament. El 2013, el promotor d’aquest esdeveniment, Genís Matabosch, exigia una major implicació de les administracions públiques, al·legant que el festival tenia un cost total de 285.000 euros i l’Ajuntament incrementa la dotació en 55.000 euros. L’any següent el mateix Matabosch torna a demanar un augment del finançament per part del Consistori figuerenc, al·legat que el festival té un cost total –aquest cop– de 600.000 euros. Serà llavors quan, amb Marta Felip com a nova alcaldessa, l’Ajuntament firmarà un conveni per a certificar la continuïtat del Festival del Circ fins al 2017 amb una partida que passa de 55.000 euros a 110.000 euros i que en els pressupostos contemplats per a aquest any ja és de 120.000 euros. Sobre la democratització de la cultura que ofereix el festival, les xifres parlen per si soles: les entrades que estan avui a la venda per als espectacles ronden dels 15 als 95 euros.
Cal fer aquí una menció especial sobre les irregularitats administratives que el Secretari i l’Interventor de l’Ajuntament de Figueres posen de manifest en el ple municipal que aprova el conveni del Festival Acústica l’any 2012. Segons l’informe negatiu que proposen els tècnics de l’Ajuntament, el conveni per al festival no era un conveni sinó un contracte i, com a tal, hauria de fer-se per concurs obert. Aquesta circumstància administrativa ha travessat molts dels convenis en els últims anys entre l’Ajuntament de Figueres i entitats privades del sector cultural. De fet, el debat sobre aquestes irregularitats va tornar a sorgir al ple de setembre de l’any passat arran de la renovació del conveni amb ConArte. L’Ajuntament de Figueres va anunciar que adoptava el compromís de cercar una formulació jurídica que s’ajustés a la legalitat que encara ara no s’ha materialitzat.
Les retallades i els projectes inacabats
La conversió de Figueres en ciutat de festivals projectada per Santi Vila havia de minvar per a algun lloc. L’objectiu: la cultura popular i de petit format. L’any 2012 –precisament quan apareix la primera partida pressupostària pròpia destinada al Festival del Circ–, les entitats figuerenques culturals pateixen una davallada en el finançament per part de l’Ajuntament de Figueres. Malgrat que en els pressupostos, aquesta disminució no queda constatada, aglutinant diverses partides en una sola, els ingressos a les entitats pateixen retallades que es fan evidents, llavors sí, en els pressupostos del 2013. A títol d’exemple: el Cineclub Diòptria passa de 7112 euros a 5594,98 euros, la Colla Castellera de Figueres de 9000 euros a 7103,95 euros o les Joventuts Musicals de Figueres de 61204 euros a 51820,42 euros. Uns anys abans, al març de 2009, catorze organitzacions i col·lectius figuerencs de l’àmbit de la joventut i de la cultura s’organitzaven entorn d’un manifest que s’oposava a la retallada de l’Embarraca’t que havia aprovat el govern de Vila. La modificació, que consistia en la reducció de 9 a 4 dies de l’Embarraca’t, ocasionava una pèrdua de visibilitat i recaptació per part de les organitzacions i col·lectius, que tenien en la festa major nocturna de la ciutat la seva principal font de finançament.
Catorze organitzacions i col·lectius figuerencs de l’àmbit de la joventut i de la cultura s’organitzaven entorn d’un manifest que s’oposava a la retallada de l’Embarraca’t
La gestió en matèria cultural del govern liderat per Santi Vila també deixa pel record projectes inacabats que mai han arribat a veure la llum i que havien de convertir Figueres en una ciutat nova i moderna, segons les paraules del mateix Vila: la segona biblioteca, un nou arxiu comarcal, la Casa de Cultura, l’escola de dansa Àngel Corella… La major part d’aquests anaven acompanyats de modificacions urbanístiques i arquitectòniques d’envergadura, per la qual cosa calia oferir a la premsa nombroses maquetes i projeccions virtuals. D’altres iniciatives de l’ara conseller de Cultura segueixen formant part del pla de govern actual. El 2011, el Conservatori de Música havia d’ubicar-se a les instal·lacions del Convent dels Caputxins, on començava a construir-se –amb les obres adjudicades l’empresa Teyco– un auditori amb capacitat per a 300 persones, on també havia d’instal·lar-s’hi l’escola de dansa d’Àngel Corella. L’escola superior de música no va poder materialitzar-se sota el mandat de Santi Vila, però en els últims anys el govern de Marta Felip ha iniciat diversos tràmits per a fer-lo realitat. Malgrat que aquest curs escolar havien de començar les matriculacions dels alumnes, el projecte resta aturat. L’oposició al ple de l’Ajuntament ha manifestat en diverses ocasions el caràcter exclusiu del projecte, amb uns preus de matrícula elevats i l’adjudicació de la gestió a una entitat privada sense experiència en l’ensenyament musical.
Santi Vila va governar la ciutat de Figueres els anys més incipients i durs de la crisi econòmica, posant les expressions i fets culturals al servei de la promoció econòmica i projectant la ciutat com un espai sobre el qual, l’Ajuntament, podria especular. El 2012 el seu govern va deixar a l’Ajuntament de Figueres un endeutament del 100,92%. Encara que s’ hagi intentat pal·liar durant els anys de govern de la seva successora, Marta Felip, la ciutat en continua tocada (i és que ens queden el tinter moltes escenes i actuacions de l’exalcalde, més enllà de la gestió en matèria cultural). Després de passar per la direcció del Departament de Territori i Sostenibilitat, Vila serà el nou conseller de Cultura sota les ordres de Carles Puigdemont. Serà, Santi Vila, un bon conseller de Cultura? Ho veurem. Vista la seva gestió en matèria cultural des del municipi, potser no serà, ni tan sols, un bon empresari.