La fragmentació del govern figuerenc ha suposat canvis en la direcció de les regidories respecte de la legislatura passada. El pacte de govern que permet la governabilitat a Convergència i Unió ha provocat la cessió de bona part de les matèries municipals al seu soci de govern, el PSC. Una d’aquestes transaccions han estat les regidories dedicades a temes socials. Les noves directrius de les àrees de treball que encapçala Pere Casellas no han trigat a sortir a la llum. La crisi econòmica justifica un nou model de la gestió de la pobresa que, tot i que ve de lluny, s’ha implantat en total plenitud a Figueres: no és gratuït que el cap dels socialistes gestioni regidories aparentment poc relacionades; Benestar i Habitatge per una banda i Seguretat Ciutadana per l’altra.
La presentació de les directrius de Serveis Socials
El 20 de juliol, Pere Casellas va presentar les noves directrius dels Serveis Socials d’aquesta legislatura. El primer que posava de manifest era la voluntat d’acabar amb un suposat frau en les prestacions socials. Segons Casellas, a partir d’ara, la concessió d’ajudes es farà “ajustada a la legalitat” i “basada en els criteris tècnics” de les treballadores de Serveis Socials. Casellas no aclaria si abans de la seva arribada al govern les tasques de les treballadores s’havien dut a terme en la il·legalitat. Tampoc donava dades oficials sobre aquest suposat frau en el qual basa l’aplicació de la nova normativa d’adjudicació de les ajudes.
Ajuntament de Figueres
En l’àmbit català, no existeixen tampoc, actualment, informes públics que indiquin quin és el percentatge del suposat frau. Però tot i l’opacitat d’aquest tipus de dades, sí que aquestes han servit d’excusa per justificar retallades en les prestacions socials durant aquests anys de recessió econòmica (recordem l’actuació del govern de la Generalitat el 2011 sobre la Renda Mínima d’Inserció). Una política social com la que proposa Casellas, centrada en l’eliminació del frau en les prestacions (quan no existeixen dades al respecte que la legitimin) contribueix fortament a l’estigmatització i la contínua sospita sobre l’acomodació dels que subsisteixen de les ajudes o el qüestionament de la seva situació de vulnerabilitat. Permeten, també, demonitzar la pobresa, negant-ne, d’alguna forma, la seva existència i situant als pobres en una situació de responsabilitat pròpia.
Aquest tipus de polítiques no són noves. La gestió neoliberal de la pobresa, com hem dit, ha servit en els últims anys per justificar retallades als pressupostos en matèria social. Però ja Margaret Thatcher, la responsable del desmantellament de l’Estat del Benestar britànic, esgrimia que la pobresa era símptoma d’un defecte d’actitud i de falta de coneixement a l’hora d’administrar els seus diners. Assegurava, també, que calia donar suport als treballadors i no aquests “paràsits”. Casellas també va voler expressar-se en aquests termes quan, en la roda de premsa, subratllava que les noves directrius es concebien “en benefici dels usuaris i sobretot dels contribuents”.
Per altra banda, el líder dels socialistes anunciava en la roda de premsa que a partir d’ara Serveis Socials “no acceptarà pressions d’entitats i plataformes”. A més, afegia, en la detecció d’accions d’aquestes plataformes a la seu de Serveis Socials, “s’informarà les autoritats competents (policials o judicials)”. Malgrat tot, però, convidava a aquestes entitats a formar part d’una comissió per detectar les mancances en matèria social de la ciutat (això sí, sense acceptar la presència d’individuals afectats o usuaris a les reunions). L’endemà, la Plataforma d’Afectats per la Pobresa i la Hipoteca (PAPH) responia amb una carta oberta a Casellas: “La PAPH Figueres no ha negociat (ni ho farà mai) amb Serveis Socials. No és la seva feina. Amb qui sí que negociem és amb les entitats bancàries (sí, som així de valentes). Quan, en algun moment, un membre de la nostra plataforma ha acompanyat a alguna persona afectada, ha estat per raons prou justificades: dificultats en l’idioma, desconeixement dels tràmits administratius per fer front a la seva situació o casos d’extrema necessitat”. Des de la Taula Energètica de Figueres també expressaven el seu descontentament amb les declaracions: “Encara que el Regidor de Serveis Socials, el Sr. Pere Casellas ens hagi atacat i amenaçat, nosaltres continuarem sent els Portaveus de totes les persones de Figueres que pateixen la pobresa i les injustícies socials”
A més de criminalitzar la lluita pels drets socials, Pere Casellas oblidava que si es produeix un desplaçament de les problemàtiques socials cap a aquestes entitats com a alternativa a l’atenció és, precisament per la manca de resposta suficient que ofereix Serveis Socials. Amb les seves declaracions, doncs, menystenia la pressió que recau sobre aquest tipus d’entitats altruistes, la feina de les quals acaba suposant un traspàs real de competències que les treballadores socials, amb un pressupost i uns mecanismes insuficients, no poden assumir. De fet, la PAPH s’ha manifestat en nombroses ocasions en aquest sentit: “Cada cop més les afectades venen derivades directament de Serveis Socials a l’assemblea de la plataforma”.
Pel que fa a l’habitatge, Casellas també feia una petita menció sobre les noves polítiques sobre aquest tema en la roda de premsa del passat 20 de juliol. En elles afirmava que l’Ajuntament de Figueres lluitaria per aconseguir nous pisos per destinar-los a lloguer social. No especificava tampoc la manera, ni mencionava si aquesta s’ajustaria a la moció aprovada al ple (també pel PSC) que insta a l’Ajuntament a multar a les entitats bancàries amb pisos buits per destinar-los a lloguer social, emparant-se en la Llei d’Habitatge 18/2007 que així ho contempla.
Les actuacions contra el frau elèctric
El dia 8 de juliol, acabada d’estrenar la legislatura, l’Ajuntament de Figueres efectua un primer dispositiu de la Guàrdia Urbana, Fisersa i tècnics de les companyies de llum i gas en un bloc de pisos del carrer Albera, on hi havia diversos pisos ocupats. L’endemà l’operatiu es repetia al barri del Culubret, el 22 de juliol a la marca de l’Ham i el 31 del mateix mes al carrer Caserna. Aquest model d’actuació, consisteix, segons informen des del consistori, a realitzar una identificació i control dels pisos ocupats, la contractació d’un vigilant de seguretat, la instal·lació de càmeres de vigilància i el tall dels subministraments d’aquests immobles amb la posterior instal·lació de sensors a les portes blindades dels comptadors – que en cas d’intentar ser manipulats, disparen una fotografia i l’envien a la central d’alarmes.
Aquesta és tota la informació que l’Ajuntament de Figueres ha posat a la disposició de les figuerenques, però el caràcter d’aquesta política d’actuació queda ocult, precisament, per la informació que s’invisibilitza. No sabem en quins termes es produeix la col·laboració entre el consistori i l’empresa subministradora Endesa. En cap moment es dóna a conèixer un factor que determina la política que s’empra a l’hora de realitzar talls de subministraments (siguin pisos ocupats o no) com la situació econòmica de les famílies que habiten els pisos o la composició familiar de la llar (si hi ha, per exemple, menors al càrrec). Perquè una informació determinant per elaborar un dispositiu d’aquest tipus no es fa pública? Perquè es situa primer l’emergència de realitzar aquests talls de subministrament i no la possible situació de vulnerabilitat de les ocupants?
Deixant de banda si en aquestes situacions concretes existeixen factors de risc o no, l’opacitat amb què s’efectuen les operacions destil·la una concepció que sembla repetir el mantra thatcherià de la pobresa com a problemàtica comportamental. L’ocupació suposa, en aquest cas, una voluntat i no una necessitat. Potser, més que actuar “amb contundència” davant les ocupacions caldria preguntar-se perquè es produeixen. Les dades ens poden donar algunes pistes: Els casos d’afectats per impagaments de les hipoteques continuen arribant a les entitats que lluiten per un habitatge digne. Cada vegada, tanmateix, són més els casos d’impagaments de quotes de lloguer. L’Ajuntament de Figueres compta amb no més de 37 habitatges de diferents titularitats destinats a lloguer social (recordem que el Pla Local d’Habitatge de 2010 detectava com a necessitat la creació de 110 habitatges de lloguer social fins a l’any 2015).
Les polítiques socials de la pròxima legislatura tot just han començat a implementar-se. Però sembla clara la tendència que avancen per als anys que vénen: control en el frau de les prestacions socials, criminalització de la protesta i la mancança de dades oficials i públiques que permetin identificar la situació real de pobresa de la nostra ciutat. En definitiva, una fusió de facto de dues matèries municipals (Serveis Socials/Benestar Social i Seguretat Ciutadana) que conflueixen en una sola.