Els resultats de les eleccions municipals del passat 24 de maig van suposar, arreu de l’Estat, un canvi en la tendència del vot motivada per la deslegitimació que han sofert els grans partits polítics arran de la seva gestió de la crisi. L’escenari polític resultant d’aquestes eleccions ha deixat una sèrie de consistoris i parlaments fragmentats per la irrupció amb força dels partits que amenacen de fer perillar les majories tradicionals.
Davant aquesta fragmentació, el sistema de pactes i concessions s’ha hagut de posar en funcionament per buscar noves coalicions. En el cas de Figueres, la pèrdua de la majoria absoluta de Convergència i Unió l’obliga a formar govern amb el Partit Socialista de Catalunya –els dos partits que tradicionalment han governat la ciutat-, però a falta, encara, d’un escó per reunir la majoria. Aquest pacte es pot interpretar com el darrer intent dels poders fàctics que hi ha hagut a Figueres per aferrar-se al poder, però també com a una hàbil negociació per part d’un PSC en hores baixes arreu del territori. La proposta del nou cartipàs municipal ha demostrat com el quart partit més votat de Figueres –el PSC- ha pogut acaparar fins a sis regidories clau amb només tres regidors, relegant bàsicament a CiU a les regidories de l’àmbit de la comunicació i promoció de la ciutat, cosa que ha posat de manifest la manca d’un projecte de ciutat per part de la formació sobiranista.
La falta d’una majoria per poder tirar endavant les propostes del govern municipal ha deixat un escenari obert on obtenir nous pactes i obrir negociacions. Per a aquells figuerencs que pensaven que un govern en minoria fomentaria el debat i buscaria consensos, els primers plenaris del nou govern ja ens han demostrat quina serà la dinàmica d’aquesta sociovergència disposada a donar-ho tot per complir els seus objectius.
Una inclusió d’urgència
El nou mandat municipal s’estrenava el passat 2 de juliol amb un Ple extraordinari que s’havia de centrar en l’aprovació del cartipàs municipal i les tasques que s’adjudicaven als nous regidors del govern de CiU-PSC. També s’estrenava, però, amb un clar exemple de males pràctiques i d’opacitat.
Tot i que ja es trobava consensuada, i només dos dies abans de la celebració del ple, es comunica als portaveus dels diferents partits polítics la petició d’inclusió de dos punts nous a l’ordre del dia. Sota els noms de “Proposta relativa a modificar inicialment la Base 11.2 de les que regeixen el pressupost general per a l’exercici de 2015” i “Proposta relativa a fixar els càrrecs electes que es desenvoluparan en règim de dedicació exclusiva i parcial” s’amagava una reforma del pressupost municipal per poder augmentar les retribucions dels polítics entre un 30 i un 50 per cent.
Aquesta proposició urgent preveia que tres regidors -Francesc Cruanyes, Jordi Masquef i Alfons Martínez- i l’alcaldessa Marta Felip passessin a tenir dedicació exclusiva i per la qual se’ls atorgaria un sou de 55.000 euros bruts a l’any, és a dir, gairebé uns 4.000 euros mensuals amb dues pagues extraordinàries. Aquesta retribució és la més alta que permet la llei de racionalització de l’administració local en un municipi de la mida de Figueres. Tres regidors més -Quim Felip, Mar Casas i César Barrenechea- tindrien mitja dedicació, amb una retribució de 30.000 euros anuals. El tinent d’alcalde Pere Casellas i els regidors Manuel Toro i Dolors Pujol cobrarien per assistències, que es veurien incrementades respecte a l’any anterior. Cal remarcar que, al darrer mandat, tan sols hi havia una dedicació exclusiva -la de Josep Maria Godoy- i dues de parcials -Quim Felip i Quim Ferrer-, mentre que la resta de regidors cobraven per assistències.
Aquesta inclusió que es pretenia passar desapercebuda va irrompre en l’opinió pública a partir de l’aparició, el mateix matí del Ple, d’un article gràfic a El Punt Avui detallant la proposta d’augment de sous dels regidors municipals. L’article també es feia ressò d’un pacte del Govern amb el PP de Figueres perquè permetés l’aprovació de les retribucions. A canvi del seu suport, se’ls oferia un paper important en la gestió dels pisos tutelats, a la comissió per al barri de Sant Joan i en els projectes de l’entorn de la Sala Edison.
Probablement, un cop l’opinió pública i les xarxes socials van posar el seu objectiu sobre la qüestió de les retribucions i el pacte amb el PP, aquest es va veure obligat a desistir del seu pla inicial d’abstenir-se en la votació perquè la proposta seguís endavant. Tan sols una hora abans del començament del ple, la portaveu popular M. Àngels Olmedo li comunica a l’alcaldessa que el seu vot serà desfavorable a incloure en l’ordre del dia la proposta de retribucions. És llavors quan Diego Borrego, segon regidor del PP, es converteix en el centre de les mirades a partir de la sospita que pretén trencar la disciplina de vot i alinear-se amb CiU-PSC. Finalment, però, també hi votarà en contra, així com l’oposició en bloc que demanava que es debatessin en el següent plenari, juntament amb la discussió sobre els càrrecs de confiança. La primera votació d’aquesta legislatura havia fet fracassar els plans de la sociovergència.
Tornada a les negociacions
La reacció de l’alcaldessa Marta Felip respecte al canvi d’opinió del PP no es fa esperar, acusant a Olmedo de falta de compromís amb la ciutat: “Això pot comportar que la ciutat avanci sota mínims”. Quedaven lluny ja aquells retrets de l’alcaldessa a ERC quan els acusava de ser capaços de pactar fins i tot amb el PP, “el partit que ostenta el rècord d’imputacions judicials a tot l’Estat i el més bel·ligerant amb Catalunya”, segons les seves paraules.
Mentre el debat nacional estava centrat en la relació entre Convergència i Unió Democràtica de Catalunya, el seu president a l’Alt Empordà i regidor de l’Ajuntament de Figueres, Manuel Toro, donava un cop d’efecte al debat de les retribucions anunciant per Facebook que proposava a l’alcaldessa “revisar a la baixa la proposta de dedicacions, retribucions i assistències”. El que en un primer moment semblava una fricció entre UDC i Convergència va tenir poc recorregut, doncs l’endemà mateix ja es feia pública per part de la Marta Felip una rebaixa d’un 10 per cent en l’increment de les retribucions. També es proposava eliminar la dedicació exclusiva de l’alcaldessa, que passaria a cobrar-la de la Diputació de Girona.
El darrer ple extraordinari havia posat en evidència que la sociovergència es trobava en minoria i que calia tornar a posar en funcionament les negociacions amb l’oposició. A Figueres, però, els pactes són previsibles. Ningú es va creure a un alcaldable Pere Casellas afirmant, davant Eduardo Madina, que no faria coalició amb CiU; així com tampoc a Diego Borrego votant en contra del debat de les retribucions. Amb l’absència de M. Àngels Olmedo per vacances, l’alcaldia proposa un acord amb Borrego per a què s’alineï amb el govern en la següent votació de les retribucions municipals. A canvi se li ofereix allò que ja s’havia ofert un cop al PP, la cessió d’un solar municipal per a pisos tutelats, un paper visible en la comissió per al barri de Sant Joan i en els projectes de la Sala Edison. També que el PP podrà participar com a convidat de les Juntes de Govern, l’assignació d’un despatx i un auxiliar administratiu; i una cadira pròpia per a Diego Borrego al Patronat de la Fundació Salut Empordà.
El pacte amb Diego Borrego -i en part extensible a tot el grup del PP- ha posat de manifest les concessions que el govern municipal de CiU-PSC està disposat a fer per aprovar finalment el seu increment de sous, ja que l’acord només contempla el suport a una votació. A pesar de què l’alcaldessa assegurés a El Punt Avui que “no es tracta d’assegurar els vots que falten”, aquest episodi ens demostra com el govern municipal encara la negociació i el debat amb l’oposició per cercar majories.
El següent ple del 16 de juliol no va oferir masses sorpreses, i Borrego va permetre aprovar una nova proposta d’augment en les retribucions revisada lleument a la baixa i amb la supressió de la dedicació exclusiva de l’alcaldessa. Aquest darrer punt va ser criticat amb duresa per l’oposició al·legant que, donada la importància d’una ciutat com Figueres, aquesta havia de dedicar-se a temps complet a la ciutat. En global, la nova proposta retributiva suposava una rebaixa del 10 per cent en l’increment inicial; de la qual s’atribuïren els mèrits tant Manuel Toro, com Marta Felip i, també… Diego Borrego.
Pactes secrets, ofertes de regidories, despatxos, càrrecs o llocs de gestió. Així és com entén la negociació una alcaldessa que estava molt ben acostumada a gestionar una majoria absoluta sense haver, tant sols, estat elegida a les urnes. El pacte amb Diego Borrego demostra quin preu es pot arribar a pagar en una votació que, en realitat, no li interessava a ningú més que aquells a qui s’ha apujat el sou.
S’ha de tenir en compte que, així com la cobertura mediàtica de tirada provincial va tenir un pes important abans del primer intent d’aprovar les retribucions, la premsa comarcal –en la seva particular coalició- ha ajudat al govern a legitimar –o inclús amagar- la darrera aprovació.
Hora Nova titulava “Borrego permet aprovar uns sous un 10% més baixos i amb una dedicació menys”. La rebaixa d’un 10% sobre un 30% que es pretenia en un principi segueix essent un 29% d’augment en les retribucions. I la “dedicació menys” són, en realitat, dues més respecte a la que ja hi havia. El Setmanari Empordà, en canvi, va preferir centrar-se en la ruptura del PP i relacionar-la amb els seus resultats electorals, però sense esmentar els acords de Borrego amb la coalició sociovergent. En la mateixa línia es troba Figueres.com que, a més de repetir que les dedicacions exclusives passaran “de quatre a tres”, remarca que els dos regidors populars sí que voten junts per aprovar que les retribucions per assistències augmentin un 20%.