Ja ha passat un any d’ençà que l’Ajuntament de Figueres va decidir destituir del seu càrrec la directora del Museu de l’Empordà i posar fi al consorci que el gestionava. Les raons donades van ser que la llei de racionalització de la despesa local LRSAL els obligava a fer-ho, i que gràcies a això es podria realitzar una gestió directa del museu des de l’àrea de Cultura. Una decisió controvertida que va provocar la protesta de diverses persones relacionades amb els àmbits culturals i la redacció d’un manifest que demanava el manteniment del consorci i de les funcions museístiques del centre, així com la creació d’un concurs públic per a la direcció del museu. Entre els quatre-cents cinquanta adherits al manifest hi havia l’actual tinent d’alcalde, Pere Casellas, i l’actual regidor de Cultura, Alfons Martínez.
LA FI D’UNA LLARGA REIVINDICACIÓ
L’anterior govern municipal, amb la majoria absoluta de Convergència i Unió, va posar fi al Consorci del Museu de l’Empordà creat l’any 1998, format per l’Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Gala-Salvador Dalí. La creació de l’esmentat Consorci va ser una llarga reivindicació d’ençà que, l’any 1971, el nou Museu de l’Empordà s’ubiqués a l’actual edifici de la Rambla.
Llavors, ja es va identificar com a problema la gestió municipal del museu quan una part de l’equip de direcció provisional, encapçalat pel pintor Evarist Vallès, va dimitir en bloc. El motiu: els tècnics municipals van procedir a la retirada de l’exposició dedicada al pintor Josep Bonaterra per a col·locar una mostra d’exposició de plànols, maquetes i projectes turístics de la Costa Brava. Aquesta acció va ser interpretada com una ingerència inacceptable al projecte de Museu de l’Empordà que es volia crear, traint-ne la independència i el projecte artístic. El Noticiero Universal ho explicava així: “Al fin y al cabo, señores y juzgadores de una propiedad municipal, a ellos incumbía, exclusivamente, el destino y funciones de la misma: se sustituyeron cuadros por planos, como podria haberse organizado un desfile de modelos o una rifa benéfica. El Museo, al parecer y según criterios deducidos de tal proceder, puede convertirse en cualquier momento en oficina recaudadora de impuestos, en sala de cine o en refugio para el carro de la farándula. Todo depende de las necesidades y las circunstáncias”.
Els que havien dimitit ja van advertir que, amb accions com l’ocorreguda, s’estava posant en dubte la seriositat del projecte museístic i condicionaven el seu futur al museu a la creació d’un patronat com a model de gestió. No ho deien només ells, i recordaven que la UNESCO recomanava el patronat com la millor forma de gestió dels museus.
Entrevista a Canigó del 5-2-1972. (Imatge: hemeroteca digital de la Biblioteca Fages de Climent)
UNA NOVA GESTIÓ MUNICIPAL
L’anterior govern convergent, amb Josep Maria Godoy al capdavant de la regidoria de Cultura, defensava que la dissolució del Consorci suposava una bona ocasió per “reorientar” el Museu i que, amb la gestió directa des de l’àrea de Cultura, se’n podria ampliar les funcions, especialment amb aquelles iniciatives provinents del departament. Va posar-ne dos exemples, el festival Ingràvid i les beques Agita. El festival Ingràvid ja feia un any que exposava les obres guanyadores al Museu de l’Empordà. Per altra banda, les beques Agita –que aquest any s’han desconvocat sense avís oficial- sempre han inclòs dins les seves bases la possibilitat d’interacció amb el museu com a espai idoni per a mostrar els treballs becats. Tampoc s’havia tingut en compte que l’avís d’acomiadament de la directora del Museu s’havia produït pocs dies abans de la inauguració de l’exposició “Són Europa”, una de les exposicions temporals més esperades de la temporada, fruit d’una aposta personal de la directora per afegir a artistes joves de Figueres al circuit internacional de la biennal d’art contemporani JCE.
Pel que fa a la gestió, l’alcaldessa Marta Felip explicava en roda de premsa que la seva prioritat era la creació d’un “consell assessor, format per tècnics, polítics i representants de la societat civil del món de la cultura i de l’ensenyament de Figueres” per a què definís un nou model de Museu de l’Empordà. La contractació d’un nou director vindria més endavant.
A partir dels indicis de què no existia un projecte concret per al museu, el col·lectiu Empordanesos per la Cultura decidia convocar una taula rodona oberta per debatre com havia de ser el nou Museu de l’Empordà. Hi van assistir unes setanta persones i les conclusions van ser publicades a la seva web. L’Ajuntament va respondre convocant unes jornades de debat pròpies –aquestes, però, només amb invitació del govern, amb dinamitzador i amb càtering- on el crític d’art Ricard Planas es va encarregar de recollir una sèrie de propostes per al Museu de l’Empordà del futur. Alguns dels participants van queixar-se a les xarxes socials pel paper del govern en aquestes trobades. Maria Àngels Olmedo (PP) va demanar reiteradament al ple municipal els resultats d’aquestes jornades i quin cost van tenir. L’informe encara no s’ha fet públic, però el preu sí: 4.840 €.
EL DIFÍCIL PAPER DELS TREBALLADORS
Mentre totes les mirades es trobaven al damunt del debat sobre la gestió i les directrius artístiques, els treballadors i treballadores del Museu de l’Empordà començaven el seu calvari propi amb una municipalització feta a corre-cuita. Per una banda, amb la dissolució del Consorci, l’Ajuntament va subrogar-los a la plantilla municipal “en unes condicions que suposaven una retallada de sou d’entre 150 i 350 euros mensuals, perpetuant una precarietat laboral que es patia al Consorci i que es denunciava des de feia molt temps”, relaten des de la Secció Sindical del museu. Les tasques de direcció van ser assumides pel cap de l’àrea de Cultura i per la tècnica de grau mig assignada al museu, sense cap compensació malgrat les noves funcions que hauria d’assumir. A més, expliquen, amb la nova administració, els treballadors es van veure obligats a treballar també els festius de Setmana Santa i Santa Creu, sense obtenir-ne cap suplement salarial. Aquesta va ser la primera reivindicació guanyada, tot i que asseguren que encara no han cobrat el suplement pels festius treballats.
Amb la municipalització, aquestes tasques han deixat de comptabilitzar-se i, fins ara, s’han dut a terme de manera voluntària
Però el fet que ha provocat les darreres reaccions arran de les queixes dels treballadors és el de la remuneració de tasques. Ens expliquen que “el museu sempre ha patit una manca de personal per la falta de pressupost, motiu pel qual s’havien creat una sèrie de càrrecs versàtils que poguessin desenvolupar diverses funcions”. Aquestes eren les de suport als diferents serveis de què disposa el Museu de l’Empordà: servei educatiu, biblioteca, oficina… i que tenien una remuneració extraordinària. Amb la municipalització, aquestes tasques han deixat de comptabilitzar-se i, fins ara, s’han dut a terme “de manera voluntària”.
COORDINACIÓ I ACCIÓ SINDICAL
“Ens vam posar en contacte amb el tècnic municipal i, com que no rebíem resposta, amb el nou regidor de Cultura. Ens va dir que aquest tema no li pertocava a ell i que ho havíem de parlar amb Recursos Humans”. Expliquen, però, que “des de Recursos Humans de l’Ajuntament se’ns va contestar que no reconeixen la Secció Sindical com a interlocutora –tot i estar contemplat en el Conveni dels Treballadors de l’Ajuntament de Figueres- i que les nostres demandes només poden articular-se a partir del Comitè d’Empresa”, negant-se a celebrar una reunió o mesa de negociació amb ells.
Segons els treballadors, des de Recursos Humans de l’Ajuntament se’ls va contestar que no reconeixen a la Secció Sindical com a interlocutora
Amb la impossibilitat de negociació, a la darrera Assemblea de Treballadors es va acordar no seguir oferint el servei didàctic fins a obtenir una resposta respecte a la remuneració d’aquesta tasca. Des de la Secció Sindical insisteixen a dir que no es tracta de suprimir aquest servei, “nosaltres estem contentes fent aquesta feina, només exigim que ens la remunerin”, i que opten per l’empoderament de l’equip actual en detriment de noves externalitzacions. Fins ara, asseguren, una escola hauria anul·lat la seva visita a l’espera de què es concretés qui podria fer aquest servei.
Per la seva banda, l’Ajuntament comunicava que el servei educatiu es mantindrà i que no correspon als treballadors i treballadores del Museu paralitzar un servei que aquests no poden realitzar degut a la seva categoria laboral. “Una situació estranya”, expliquen els treballadors, “perquè llavors ens preguntem què hem estat fent durant aquests nou mesos des de la dissolució del Consorci”. Ahir tenien coneixement per la premsa que el servei educatiu el realitzarà una empresa externa, EducArt, fins al mes de desembre, “tot i que el Museu té programades visites fins al mes d’abril”.
DESBALLESTAMENT DEL MUSEU
Des de la Secció Sindical del Museu de l’Empordà asseguren que solucionar la situació del servei educatiu no és suficient, ja que els problemes abasten tots els àmbits del museu, “la biblioteca ha perdut operativitat, l’oficina està desbordada i les exposicions es munten sense criteri tècnic”.
Hi ha altres casos que demostren que la dissolució del Consorci del Museu de l’Empordà s’hauria fet de manera precipitada i que la municipalització s’ha dut a terme sense cap tipus de control ni ordre
Hi ha altres casos que demostren que la dissolució del Consorci del Museu de l’Empordà s’hauria fet de manera precipitada i que la municipalització s’ha dut a terme sense cap tipus de control ni ordre: “El museu es troba constantment amb problemes derivats de la manca de gestió, fins al punt de no poder facturar ni tan sols els drets d’imatge de les obres. Fins fa poc encara arribaven les factures de la llum a nom del consorci, fins i tot van amenaçar de tallar el subministrament”, expliquen. “Són aspectes que no són massa perceptibles des de fora però que, en el fons, són insostenibles. No pot ser que encara no puguem cobrar amb el datàfon perquè emet els pagaments a nom d’un consorci que ja no existeix”. L’Ajuntament, per la seva banda, va anunciar ahir que per 2016 està prevista la convocatòria de la plaça de Direcció del Museu.