El passat 30 de novembre dotze de les divuit carteres destinades a l’oficina de La Poste de Ribesaltes (al Rosselló, Catalunya Nord) anunciaven l’inici d’una vaga per a denunciar retallades. Una vaga emmarcada en una dinàmica de mobilització que, en els últims anys, denuncia el desmantellament del servei públic de correus que s’està duent a terme progressivament i actuant de forma puntual contra cada un dels centres de distribució situats en pobles de la rodalia de Perpinyà, així com a la mateixa ciutat. D’aquesta manera, La Poste pretén tancar els punts de distribució petits i reagrupar els serveis en grans centres de distribució allunyats dels pobles. En paral·lel, les condicions laborals de les treballadores són cada cop més precàries.

Durant els darrers vint anys, la Poste ha liquidat aproximadament 80.000 llocs de treball, aplicant unes reestructuracions que s’han accelerat darrerament i que han portat a minimitzar la concepció de servei públic i a substituir-la per un objectiu gairebé exclusiu: la productivitat. Periòdicament, a tots els centres de distribució, hi ha supressions de llocs de treball i, en conseqüència, càrregues suplementàries de feina per a les carteres, que cada cop veuen les seves tasques més diversificades i han de fer de comercials, de venedores, de tècniques…

A més, el comitè de vaga denuncia que certes rondes, a Perpinyà, arriben a ser de 100 km diaris i que els darrers anys ha augmentat el correu a distribuir per a cada cartera.

Durant els darrers mesos hi ha hagut convocatòries de vaga a les oficines de Sant Llorenç de la Salanca i Cabestany, que han estat molt curtes després d’haver arribat a acords amb la direcció de l’empresa. A Paretstortes, poble afectat pels tancaments del sector de Ribesaltes, la mobilització per defensar aquest servei públic s’ha plasmat amb un referèndum local. Amb una participació del 35%, la població va votar amb un 99% dels vots, a favor de mantenir un centre de correus al poble i en contra de la centralització.

En el cas de Ribesaltes, les vaguistes representen dos terços de la plantilla. Sobre un efectiu total de divuit treballadores, dotze estan en vaga, però el comitè de vaga remarca que cinc de les restants estan amb contractes a precari que dificulten el seu dret de vaga. Tenen el suport dels sindicats SUD i CGT tot i que, com diu Joan-Miquel Sol (SUD) la seva acció és du a terme com a col·lectiu unitari.

Des del primer minut de mobilització han intentat enxarxar-se amb altres treballadors en lluita i, com en el cas de Tuïr, han trobat la solidaritat dels habitants d’aquest poble de la plana del Rosselló, que manté un teixit comercial i associatiu prou important. Aquest suport, afegit al suport econòmic i sindical en l’àmbit estatal, són els que han permès que aquesta vaga ja s’apropi als sis mesos de durada, esdevenint la vaga més llarga de la història de la Poste.

Fa tres setmanes, amb la voluntat de fer arribar la lluita a més gent, les vaguistes van decidir instal·lar un campament permanent dia i nit al centre del poble per a obrir-se a la població i sobretot, generar un espai de convergència de lluites amb altres sectors socials. Durant aquest temps, vaguistes de les Finances Públiques, de l’EDF (Electricité de France), treballadores del ferrocarril i multitud d’organitzacions socials i sindicals de Catalunya Nord han coincidit en aquest espai. Aquesta voluntat de fer xarxa i vincular-se al ja incipient moviment contra la llei El-Khomri els va dur a anomenar el campament Facteurs Debout (Carters Dempeus).

En paral·lel, les reivindicacions que plantejaven a la Poste han anat assumint-se per la direcció, tot i que la vaga ha continuat ja que, a banda de no haver obtingut el conjunt de les reclamacions, un membre del comitè de vaga ha estat expedientat amb un consell de disciplina que el podria portar a una exclusió de sou i feina de 24 mesos. Les vaguistes denuncien aquesta pràctica de l’empresa. “Algun company ha arribat a perdre el sou i la cotització corresponent a la jubilació, ja que el van revocar com a mesura de càstig per una simple presa de paraula”, explica Agustín, membre del comitè.

Com a mesura de pressió per aturar el que denuncien com un assetjament de la direcció i un cas clar de repressió sindical, aquest passat dimarts un dels membres del col·lectiu va iniciar una vaga de fam amb l’objectiu d’afegir a les reivindicacions laborals mancants un acord per evitar les mesures de càstig cap als treballadors en vaga i denunciar “el menyspreu, la provocació i la intimidació de part de la Direcció”, en paraules del vaguista de fam, que reclama ara més que mai, tot el suport possible per a mediatitzar el cas i poder així, pressionar la Direcció.

Aquest dimecres, la darrera taula de negociació es va acabar sense acord. Segurament no hi haurà cap pas de la direcció abans del consell de disciplina al qual el vaguista encausat s’ha de sotmetre el dimarts vinent, 31 de maig. Comptarà amb la solidaritat organitzada d’altres companyes, que arribaran amb diversos autobusos fins a Montpeller. La vaga continua i la vaga de fam també, en un context de mobilització creixent arreu de l’Estat.

 

Article publicat a La Directa