La Comissió Europea acaba de donar un nou impuls al projecte d’interconnexió del transport de gas entre la península Ibèrica i França declarant el gasoducte MidCat com a Projecte d’Interès Comú (PIC). Es tracta de la continuació d’un tram ja existent que en el seu moment es va anomenar Gasoducte Martorell-Figueres i que el 2012 va quedar aturat a l’alçada d’Hostalric per l’oposició de l’Estat francès. Ara, en un nou context internacional gràcies a les tensions polítiques entre la Unió Europea i Rússia, alguns dels estats membres estan recuperant antics projectes destinats a crear una unió energètica i a diversificar la procedència del gas.
L’anunci de la Comissió Europea ha fet saltar totes les alarmes entre les entitats ecologistes gironines que, associades amb la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), han començat a mobilitzar-se per informar i fer difusió del fort impacte mediambiental, polític i social que comporten aquests megaprojectes. El passat divendres organitzaven una primera trobada per exposar el projecte i per avaluar els seus riscos. Així mateix, des de dilluns, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà acull una mostra itinerant sobre l’impacte ambiental que ha suposat el tram de gasoducte ja construït entre Martorell i Hostalric.
Què és el MidCat?
El MidCat és el nom que ha rebut el gasoducte que interconnectarà les xarxes de gas existents entre Martorell i a Barbairan, al Llenguadoc, amb l’objectiu d’abastir Europa de gas del nord d’Àfrica. Dels 315 quilòmetres totals, 88 ja es van construir entre 2011 i 2012 amb el projecte que llavors s’anomenava Gasoducte Martorell-Figueres. Aquesta nova fase preveu construir els 227 quilòmetres restants entre Hostalric i Barbairan. A França, el MidCat es preveu connectar amb l’Eridan –un altre gasoducte que travessarà França, també en projecte– per unir les xarxes del sud amb les del centre d’Europa.
Amb la declaració del MidCat com a projecte d’interès comú, la Unió Europea posa de manifest el caràcter estratègic d’una infraestructura que s’engloba dins el que a Europa s’anomena seguretat energètica. Per aquest caràcter prioritari, els PIC obtenen privilegis en forma de grans finançaments amb fons públics europeus –470 milions d’euros, dels quals 170 són per a la part Espanyola del gasoducte– i una acceleració dels tràmits administratius per la seva execució. Aquest darrer factor és el que sol provocar que aquests projectes es vegin sovint involucrats en casos d’opacitat, falta de transparència, irregularitats administratives i manca de control públic.
Les entitats ecologistes en alerta
A la trobada de Figueres entre entitats ecologistes, amb la intervenció de membres de l’Observatori del Deute en la Globalització (OdG), la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse), la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres i No a la MAT; es van posar en comú les informacions de què es disposa sobre el MidCat i es van debatre possibles accions per evitar el que consideren que serà una nova agressió mediambiental. I ho fan des de l’experiència, tant des de la lluita contra la MAT com des de les entitats contràries al gasoducte Martorell-Figueres, que han pogut observar els efectes que el gasoducte ja ha deixat sobre el territori.
Xerrada del passat divendres a Figueres
Un vídeo difós per la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres denuncia com es va dur a terme aquesta infraestructura entre 2011 i 2012, “la canonada travessa conreus i planes, afecta profundament als boscos i al relleu complex de rieres i cingles. Travessa espais protegits als planejaments municipals i també alguns de Natura 2000”. I és que el gasoducte, si bé no té un impacte visual tan agressiu com la MAT, ja que passa per sota terra, és especialment destructiu pel que fa a la seva construcció. Suposa l’obertura d’un rasant d’entre 30 i 40 metres d’ample per on passa la maquinària que perfora el subsòl. “Els impactes són sovint superiors a les previsions del projecte en amplada, moviments de terres i afectació a límits”, asseguren des de la plataforma. “S’improvisa i s’ajusta el projecte sobre la marxa, es travessen rius i rieres sense la intervenció de l’Agència Catalana de l’Aigua. Cap autoritat, Generalitat o ajuntaments ha intervingut per controlar la gravetat de les destrosses”.
Tot i que a hores d’ara encara no s’ha fet públic el traçat definitiu del MidCat que connectarà Hostalric amb la frontera francesa, les entitats ecologistes alerten que es podria posar en perill indrets d’especial interès natural com els Estanys de Sils, la Riera de Santa Coloma, el Ter, el Fluvià o els Turons de Maçanet. Suposarà, a més, la construcció d’un nou túnel a l’Albera que s’afegirà als dos ja existents (el del TAV i la MAT).
Opacitat i males pràctiques per part de l’administració pública
Xaver Arderius, membre de la plataforma Gasoducte Martorell-Figueres, explica com les obres d’aquella infraestructura es van dur a terme completament d’esquena a l’administració pública, sense l’aprovació d’un projecte i imposant un traçat als ajuntaments i a la Generalitat, sense comptar amb la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua. Explica com, sovint, la connivència de les corporacions locals va ser clau: “A Castellar del Vallès, per exemple, les obres del gasoducte es van aprovar en una junta de govern com si fos l’obra d’un particular, és a dir, sense l’aprovació del ple municipal. A més, atenint-se a la llei de protecció de dades, ni tan sols es va deixar constància a l’acta”. Arderius explica que van ser les veïnes qui van adonar-se de la magnitud del projecte en trobar-se els operaris i la maquinària obrint la rasa al bosc.
Segons aquest col·lectiu, la rehabilitació del terreny feta per part de l’empresa constructora Enagas també s’ha dut a terme sense cap tipus de supervisió: “La construcció del gasoducte va començar sense haver-se aprovat el projecte de rehabilitació ambiental”, un aspecte que avui en dia segueix essent denunciat per poblacions com Sabadell que, tres anys després de la construcció del gasoducte, segueix reclamant el compromís d’Enagas per restaurar la séquia Monar, que va patir un trencament arran de la desforestació causada per les obres.
En aquest sentit, l’Associació de Naturalistes de Girona, la IAEDEN–Salvem l’Empordà i la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) ja han enviat cartes a aquells ajuntaments que podrien veure’s afectats pel gasoducte, informant-los del seu impacte i demanant ser informades sobre qualsevol tramitació administrativa referent al projecte.
El territori al focus de la geopolítica
Amb el fort impacte que aquests projectes poden tenir sobre el territori es posa de manifest de quina manera els conflictes geopolítics afecten l’entorn local. Així ho reconeix l’Instituto Español de Estudios Estratégicos que, en la seva defensa del MidCat, situa la crisi d’Ucraïna com a detonant d’un projecte per a “convertir Espanya en un actor clau per la seguretat energètica de la UE”. La “diversificació en els nínxols gasístics” a la que es refereixen els diferents estudis suposa, en molts casos, una nova font de conflictes regionals. Actualment a Algèria estan apareixent protestes pels efectes del fracking que extreu el gas que s’envia a Espanya o França (aquest darrer país, per cert, té prohibida aquesta pràctica gràcies a una moratòria).
Segons Alfons Pérez, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i de l’Observatori del Deute en la Globalització, la construcció del MidCat s’ha d’entendre dins un procés global en què la Unió Europea està posant en marxa diversosmegaprojectes de transport gasístic relacionats amb grans empreses: “Ens trobem en una transició oculta cap a un mercat únic en el sector del gas, un sistema similar al que actualment hi ha als Estats Units on l’energia és un actiu financer més que funciona amb les lògiques pròpies del mercat, la compravenda i l’especulació”. Segons Pérez, és l’aposta europea per eliminar progressivament el sistema de relacions bilaterals entre estats proveïdors de gas pels alts costos polítics que això representa. Aquesta nova aposta ens situaria en un nou escenari “on els actors seran les empreses del lobby del gas, grans empreses que creen riquesa gràcies al negoci amb règims dictatorials o països on no es respecten els drets humans”.
Un clam per la sobirania energètica
Tots els participants de la trobada de divendres van coincidir en la necessitat d’estar alerta amb l’evolució d’un projecte que consideren “bessó amb la MAT”. Xavier “Tavi” Llorente, membre de la plataforma No a la MAT, explicava que “després de deu anys ens trobem al mateix punt, al mateix lloc i amb la mateixa poca informació”, i que si bé la lluita contra la línia elèctrica va suposar una derrota, l’experiència els demostra que “cal ser més proactius per no tornar a repetir errors”.
L’exposició sobre el MidCat es podrà visitar fins el 28 de febrer al Consell Comarcal
En aquest sentit, els diferents col·lectius i plataformes iniciaran contactes amb les entitats franceses contràries al projecte per a coordinar-se. I és que al territori francès existeix un gran consens en el rebuig a aquestes agressions contra el paisatge tal com es va demostrar amb la MAT, on la mobilització Non a la THT va aconseguir el soterrament total de la línia elèctrica en territori francès.
Les entitats ecologistes també reclamen un canvi de model en la política energètica i per això denuncien que infraestructures com la del MidCat “ens fan ser cada cop més dependents”, assegura Xavier “Tavi” Llorente. Col·lectius com la Xarxa per la Sobirania Energètica aposten per l’autosuficiència energètica, per les fonts d’energia renovables, per l’autoconsum i per les estacions locals. A més, recorden que el MidCat “no és una altra cosa que una autopista energètica per portar gas a Europa que no tindrà cap benefici energètic per al territori”. Recorden, a més, que una infraestructura com la que suposa el MidCat té un peak point –una operativitat– de 50 anys com a màxim i que, per altra banda, els danys a l’entorn poden ser irrecuperables.