El dimarts passat, l’assemblea oberta del CDR celebrada al local de l’associació de veïns dels Cendrassos acabava amb una convocatòria de la qual, per motius de seguretat, pocs detalls es podien donar: trobada de figuerencs i alt empordanesos amb els seus vehicles a les cinc del matí a l’aparcament del supermercat situat a la carretera d’Olot de Figueres. Les recomanacions per a la jornada: portar roba d’abric, una muda de recanvi, lots o frontals, una armilla reflectant, aigua i queviures abundants.
Dimecres, a l’hora acordada, els vehicles arriben en compte gotes a l’aparcament indicat. Els conductors surten a l’exterior per conversar i esperar noves consignes. Es percep certa expectació, amb l’atenció posada en descobrir quin és el pla pel qual se’ls ha convocat. Cap a les cinc i vint minuts del matí el nombre de vehicles arriben a la quarantena. És llavors quan una de les persones encarregades anima als conductors mobilitzats a seguir-lo, sense fer públic, encara, el destí. Pocs minuts després, la caravana de vehicles arriba a Borrassà on, a l’entrada del poble, algunes persones amb armilles identificatives guien als automòbils cap a un espai habilitat. Un cop a l’exterior dels vehicles, i amb les motxilles a l’esquena, les persones congregades es dirigeixen cap a l’Escola Municipal, on deixen les provisions de material i menjar sobrants. En aquest moment, al poble s’albira l’arribada d’un nou grup de vehicles vinguts d’altres indrets per unir-se a la mobilització. Són tres quarts de sis del matí.
La ruta continua a peu, ara ja a les fosques i amb l’única referència visual de lots, llanternes i frontals. Després d’uns minuts de caminada a pas tranquil, les persones de l’organització que acompanyen als manifestants animen a accelerar el pas de forma immediata. Els activistes corren, entre riures i esbufegades, cap al destí. Són les sis del matí i l’AP-7 ja està tallada. Cal assegurar i defensar el tall com més aviat millor.
Els manifestants de Figueres i l’Alt Empordà arriben al tall del sentit nord de l’AP-7 entre aplaudiments i crits de “Llibertat”, “Independència” i “Vaga General”. Col·loquen una pancarta davant dels vehicles aturats que posa: “Llibertat presos polítics”. Els camions fan sonar les botzines assenyalant el seu enuig. Al cap de deu minuts, s’inicien les converses amb ells per explicar-los la mobilització en el marc de la vaga general, repartint fulletons explicatius en diferents llengües i amb l’acord de deixar circular els vehicles amb necessitats especials: que transporten gent gran, menors, urgències mèdiques o animals. Des del tall i fins a les set del matí es viuen alguns moments de tensió – tot i l’ambient de calma generalitzat – amb els transportistes que passen a tota velocitat pel carril contrari, quan el tall sud de l’autopista encara no estava assegurat.
Malgrat tot, les persones que defensen el tall es van acomodant a l’espai per esmorzar i prendre begudes calentes. Tot i que la tramuntana encara no arriba, la temperatura és baixa i la gent es va aixoplugant sota diferents capes de roba i fins i tot mantes. Comencen a arribar també, alguns vehicles dels Mossos d’Esquadra, que parlen amb els les persones mobilitzades sense realitzar cap actuació.
Fins que surt el sol, l’ambient és relaxat, a l’aguait del que pugui succeir al llarg de les hores. A l’alba la temperatura canvia i amb ella també l’estat d’ànim dels manifestants, ara amb més alegria que contenció. S’obren taules i cadires plegables sobre la calçada, es juga a cartes, es canta i continuen els càntics de “Llibertat presos polítics” o “Independència”. Fins i tot en neix un de nou: “L’AP-7 serà sempre nostra”. Es reparteix aigua i menjar als conductors aturats pel tall de l’autopista.
Cap a les nou del matí els organitzadors prenen al megàfon, ja que, segons afirmen, els Mossos d’Esquadra desplaçats a la zona anuncien que iniciaran una càrrega policial si no s’habilita un dels carrils perquè els vehicles passin. Els manifestants es preparen per resistir de forma pacífica, asseguts a terra. Es donen algunes consignes per a la resistència no violenta. Criden “Som gent de pau”, però es respira tensió. Es mantenen en aquesta posició durant uns minuts, esperant una càrrega que sembla no arribar mai. Els ànims es calmen, i la gent comença a conversar de nou i a posar-se a peu dret. Les noves propostes dels Mossos per a una negociació no triguen a arribar. Des d’aquest moment, fins a aproximadament les 12 del migdia, les forces de seguretat exposen als manifestants diverses propostes d’acords, que provoquen algunes discrepàncies entre les persones congregades. Però en tots els casos la majoria es vol mantenir ferma defensant el tall, acceptant les conseqüències que aquesta decisió impliqui.
Cap a les 12 comencen les primeres becaines, amb matalassos inclosos, a l’autopista i a la zona verda del voral, que es converteix en una de zona de càmping i pícnic improvisada. Algú ha dut una gralla i anima l’ambient. Es va sentint a la gent nouvinguda parlar sobre la cara de cansament d’aquells que s’han llevat d’hora. Es reprodueixen escenes de gresca i de somnis profunds a parts iguals. Un grup d’adolescents treuen la pilota per jugar a futbol al camp imaginari de la calçada buida que uneix el tall de la zona nord i el de la zona sud. L’escena que dibuixen a l’horitzó podria competir amb alguns versos de poesia.
Algunes veus asseguren que la cua de vehicles aturats està arribant a la frontera i que els Mossos estan desviant als vehicles per descongestionar la zona. Va arribant més gent, de forma progressiva, però també hi ha algunes persones que marxen unes hores per reposar. És en aquest moment quan es desocupen alguns talls d’arreu de Catalunya per anar a reforçar els que es consideren més importants: Ebre, Puigcerdà, Seu d’Urgell, Ponent i Borrassà. Cap a dos quarts d’una i fins a les quatre, diversos equips de persones duen entrepans i cassoles plenes per dinar que es distribueixen, en primer lloc, als vehicles aturats a la carretera i després a les persones mobilitzades. A les quatre de la tarda se celebra una assemblea per decidir si cal resistir durant la nit. Si no hi ha novetats que posin en risc la seguretat dels manifestants, continuaran resistint pacíficament.
A les cinc el cel comença a enfosquir-se i s’inicien alguns moviments dels Mossos amb cotxes que circulen d’un costat a l’altra entre els dos talls. Comença de nou la incertesa i les preguntes. A les sis de la tarda es reparteix entre les activistes una mica de caldo que calma, per uns minuts, l’estómac i la incertesa. Poca estona després, dos furgons de mossos s’encaren davant dels manifestants. La gent es situa a la calçada per resistir. Es fa una assentada però els Mossos fan mitja volta i marxen. En aquest moment ja hi havia molta gent que havia preferit resguardar-se a la zona verda del voral, on s’aplegaven des de feia hores els responsables de la intendència. Així i tot, el buit de la calçada torna a omplir-se cap a les set, quan les persones mobilitzades al tall del sud es desplacen, després de decidir desconvocar el seu tall per seguretat. També arriben activistes d’altres indrets que, després de clausurar les seves mobilitzacions, han decidit desplaçar-se fins a Borrassà per reforçar el tall.
Comencen a circular els camions i els altres vehicles que la desconvocatòria del tall sud de Borrassà ha deixat lliures. L’ambient de calma recuperada després de l’abandó dels Mossos comença a fer fissures, però la convicció de quedar-se a la carretera no sucumbeix. A les vuit del vespre els furgons dels Mossos tornen a encarar-se, aquest cop sí, per iniciar el desallotjament. Un cordó de mossos encercla per totes les bandes als manifestants de la calçada, que ara només són unes setanta persones. Es posen els cascos i és l’hora de tornar-se a seure per resistir pacíficament. Els Mossos carreguen arrencant del terra els activistes d’un a un. La major part deixa caure’s en pes mort o no oposa resistència, però també s’escolten crits de rebuig cap a les forces de seguretat. Quan queden tan sols unes deu o quinze persones, la Policia Nacional pren el relleu i actua de la mateixa manera que els Mossos. Al cap de vint minuts, el tall es dóna per desconvocat i els vehicles aturats durant quinze hores a l’AP-7 comencen a circular. Els manifestants es desplacen cap als seus vehicles o cap a l’Escola de Borrassà per agafar les darreres forces. La foscor impedeix apreciar amb rigor els seus rostres però, en els pocs instants de llum, s’intueix un somriure esgotat als llavis que, possiblement, s’hi mantindrà durant un quants dies.