Víctor Geli (Figueres, 1995) és estudiant de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Girona. Va començar a ballar sardanes amb quinze anys i des de llavors s’ha convertit en la seva passió. Durant el curs ensenya a ballar sardanes en diferents col·legis de la ciutat de Girona. Participa activament a l’entitat Foment de la Sardana Pep Ventura i enguany ha proposat una sèrie de canvis en el repertori tradicional per fomentar la divulgació de la música de cobla.
El passat divendres 21 d’agost va tenir lloc al Castell de Sant Ferran l’última ballada de sardanes del cicle d’estiu que organitza Foment de la Sardana Pep Ventura, on prop de 350 persones van gaudir de l’estrena de la sardana “El de Sant Ferran, un castell per la pau”, del mestre figuerenc Jaume Cristau. Parlem amb Víctor Geli, un dels membres més joves de la junta, sobre la renovació de Foment de la Sardana, la importància de la música de cobla i el paper de la sardana en la cultura popular actual.
Ara mateix tens vint anys, però no vas començar a ballar sardanes fins que en vas tenir quinze, es podria dir que l’afició va néixer tard?
Sí, a mi no me n’havien ensenyat mai. El meu avi, que era de Pontós, era molt sardanista i fins i tot n’ensenyava a les escoles. Quan ell va morir, es va tocar una sardana al seu enterrament i em va fascinar la música. A partir de llavors vaig començar a acompanyar a la meva àvia a les ballades de festa major de la comarca i així va començar aquesta afició.
Una afició que s’ha acabat convertint en alguna cosa més…
Com et dic, primer començo a ballar amb la meva àvia i després també hi vaig sol. Arriba un moment en què m’adono que l’afició ja no és només per la dansa sinó que ho és sobretot per la música.
Això suposa, doncs, un salt qualitatiu en el fet de gaudir de la sardana més enllà del ball…
De les sardanes, el primer que s’ensenya és a ballar-les, ja que se sol dir que la sardana és una dansa. Però un cop endinsat en aquest món t’adones que no és només això, sinó que la sardana és sobretot música. Es tracta de composicions de certa complexitat, ja que comporten escriure una partitura per a onze instruments, harmonitzar-los, crear una melodia i instrumentalitzar-la. Dins la sardana hi ha un ventall de música molt ampli i la cobla ofereix moltes possibilitats, hi ha estils que no s’assemblen en res amb els altres, i tot i així, sempre són sardanes. Això, a la plaça, encara costa d’entendre. La gent diferencia entre sardanes balladores -de festa major- i sardanes de concert, però jo en aquestes categories no hi crec. El que sí que hi ha són sardanes més alegres i sardanes més delicades. Una sardana no serà millor o pitjor el fet de fer-te saltar més.
La gent diferencia entre sardanes balladores -de festa major- i sardanes de concert, però jo en aquestes categories no hi crec. El que sí que hi ha són sardanes més alegres i sardanes més delicades. Una sardana no serà millor o pitjor el fet de fer-te saltar més
Amb tot això, creus que hi ha una desconnexió entre el que anomenes la gent de la plaça i el món de la música de cobla?
A l’Empordà tenim una problemàtica greu amb la sardana perquè l’hem enfocat des d’un punt de vista que no és l’adequat. Se n’ha destacat el caràcter popular i tradicional de manera que la gent en balla només pel sol fet de ballar. La gent gran va a la plaça, balla i se’n va. Ho fa sense saber què balla i els és igual si una sardana és bona o és dolenta. Jo, en canvi, defenso que un dels punts més importants d’una ballada ha de ser el programa, el tipus de sardanes que s’interpreten.
S’ha de tenir en compte la dada que, actualment, deuen existir més de 40.000 composicions de sardana. Els sardanistes, que solem desplaçar-nos per anar a diferents ballades, ens trobem que anem a on anem s’estan interpretant les mateixes cinquanta o seixanta sardanes més populars. Acaba perdent el sentit fer tants quilòmetres per sentir les sardanes que ja sonen per festa major o a la Rambla mateixa.
Des de Foment de la Sardana Pep Ventura us heu proposat canviar aquesta situació i donar-li més importància al repertori…
A Foment de la Sardana hem canviat la junta i tenim ganes de fer coses diferents. Nosaltres no som una empresa i els sardanistes els nostres clients; no oferim un producte perquè la gent estigui contenta. Nosaltres programem sardanes. I és per això que, aquest any, s’ha optat per oferir un repertori de qualitat, perquè la gent entengui que la música també és important. S’ha de visibilitzar la feina que hi ha darrere la sardana.
En aquest sentit la teva aportació deu haver estat important…
Jo formo part de la junta i conec moltes sardanes. M’he trobat amb la sort que moltes vegades se m’ha deixat proposar programes a la junta i que, un cop aprovats, els passem al grup de cobla. Normalment els demano que toquin sardanes delicades i que no siguin les més tradicionals. No pot ser que es toquin nou sardanes i que totes sonin igual.
Això deu haver suposat un gran canvi de dinàmica a les ballades de sardanes. Us heu trobat amb resistència?
El sardanista figuerenc és ballador, li agrada la sardana airosa i saltadora. Jo intento proposar un programa modulat, començant amb sardanes més lentes i delicades i acabant amb sardanes més alegres. Lògicament fiquem una mica de tot, també les típiques… Una cosa que tinc molt clara és que la meitat del repertori provingui de compositors vius i l’altra meitat de compositors morts. Solem dir que la sardana s’està morint però no és del tot cert, moren els balladors però no els músics. Actualment hi ha moltíssims músics i compositors.
Quin tipus de sardana es compon actualment?
S’està obrint un nou ventall de música per a cobla que procura innovar en la música. Cada dia sorgeixen compositors nous, cada cop més diferents, amb estils molt variats. També tenim moltes cobles que busquen fer altres coses fusionat-se amb altres estils musicals. A Figueres hi ha en Jaume Cristau, l’únic compositor de sardanes viu que queda a Figueres, de qui s’acaba de presentar la darrera composició. A Castelló d’Empúries hi ha un compositor jove que es diu Marc Timón. Ell compon música per a pel·lícules, i el que fa amb la sardana és donar-li un aire de cinema. Als que ens agrada la música de cobla ho veiem molt bo perquè aconsegueix una cosa que no havia fet cap altre.
Cada cop, però, hi haurà menys gent per ballar-les…
La mitjana d’edat de la gent que balla sardanes és molt alta, i a la província de Girona ho és més que a la resta de Catalunya. També s’ha de tenir en compte que els sardanistes sempre són els mateixos, són les mateixes colles que es desplacen a les diferents festes majors dels pobles. Per altra banda, però, s’ha de considerar la dada que la sardana és l’activitat que té més agrupacions culturals registrades a Catalunya. Més que castellers, trabucaires, esbarts dansaires…
Foment de la Sardana Pep Ventura
Si cada cop els balladors són més grans i els joves no coneixen la sardana, vol dir que hi ha hagut una falta de connexió generacional?
Sí, ens trobem amb què hi ha hagut un problema de transmissió. Darrerament veiem com a la televisió es promocionen constantment altres expressions culturals com poden ser els castellers, però, en canvi, de la sardana no se’n parla. En aquest cas penso que és una qüestió d’espectacularitat. La dansa de la sardana no té massa res d’especial. El que la fa especial és, en realitat, la seva música. Una música que no s’ha d’oblidar que neix a Figueres de la mà de Pep Ventura.
L’ensenyament de la sardana també ha anat desapareixent del sistema educatiu…
Jo crec que aquí hi ha hagut un problema amb els ajuntaments i les administracions culturals. A l’escola ara ens ensenyen a tocar el xilòfon, el carilló i escoltem molta música clàssica, però també jazz, rock i música contemporània que neix a altres països. I està molt bé, però en canvi no estudiem sardana, que té un vessant musical molt interessant i, a més, és d’aquí. Aquesta és una de les problemàtiques que es deriven de veure la sardana com a dansa. Tot i així, ens trobem que tampoc se’n fa a educació física. A mi, en canvi, sí que em van ensenyar a ballar vals, salsa, rock’n’roll…
Durant el curs escolar ensenyes sardanes als alumnes de les escoles de Girona. Hi ha algun projecte per fer el mateix a Figueres?
Des de Foment de la Sardana volem reunir-nos amb l’Ajuntament per proposar que diferents escoles s’inscriguin el SardaTIC, un projecte nascut a Barcelona que consisteix en dur monitors de sardanes a les escoles i organitzar després una trobada sardanista on es trobin tots els alumnes. S’ensenya el ball i es relaciona amb unes línies d’informàtica per modernitzar-ho i que els nens prenguin iniciatives com ara la de compartir un blog entre els centres. Nosaltres no podem fer massa, ja que el pressupost que tenim és molt limitat.
I per a aquells que ja no ens trobem en edat escolar, com en podem aprendre?
Jo crec que per aprendre’n s’ha de viatjar, moure’s per diferents ballades. Pots anar a les que es fan a la Rambla, a les festes majors, i després a la Catedral de Barcelona, on hi ha centenars de persones, i veure que existeixen maneres de ballar diferents. Primer s’ha d’observar, és clar. Tothom pot entrar a qualsevol rotllana i no s’hi pot negar la mà a ningú, però sempre cal avaluar el nivell de la colla i comparar-lo amb el teu. La sardana és un ball col·lectiu on la coordinació és fonamental.
Ara que parlem tant de construir un país nou, penso que la gent hauria de posar més atenció a la nostra cultura i no tant a la política. És molt fàcil aixecar una bandera, però ja em diràs perquè serveix si no coneixes la teva cultura, si no has vist els castells, no has ballat una sardana o no coneixes l’estructura típica d’una festa major. Per gaudir de la música, actualment es poden trobar milers de sardanes a internet, però el que jo sempre recomano és anar a un aplec. A l’aplec sardanista de Figueres es toquen i ballen sardanes durant tot el dia, i aquest maig en celebrarem la cinquanta cinquena edició. No podem deixar perdre una cosa que és tan nostra.