Segons un document tècnic de l’Ajuntament facilitat per la CUP de Figueres, el partit sol·licita formalment el 7 de novembre que s’aclareixi si els treballs que es duen a terme a l’edifici de la seu de l’Erato s’ajusten a la llicència d’obra atorgada. Només un dia més tard, el 8 de novembre, Nova Cadieisa –la promotora de les obres de l’edifici–, sol·licita una llicència d’obra menor, que li és denegada per part de l’Ajuntament de Figueres, ja que “no s’ha realitzat, ni tan sols tramitat, la primera ocupació i utilització de les obres”, segons informa el document, ja que en cas de projectar-se noves obres, cal tramitar-les amb una nova llicència.
A partir de la inspecció ocular que a petició de la CUP es va realitzar a l’edifici, els tècnics de l’Ajuntament han emès un informe on es deixa constància que s’estan produint irregularitats en el compliment de la llicència d’obres, ja que aquestes no s’ajusten al projecte aprovat actualment. Entre les modificacions detectades, el decret informa que “en la primera planta no s’han executat els 11 habitatges previstos al projecte” i que “en el seu lloc s’observa una disposició amb un gran passadís central i envans a banda i banda”. La modificació, doncs, posaria en evidència la disminució del nombre d’habitatges previstos en el projecte, passant de 39 a 28 habitatges construïts, tal com va plantejar la CUP als darrers plens municipals.
Tot i que l’informe adverteix que les modificacions que no s’ajusten al projecte que va obtenir la llicència són “aparentment legalitzables”, l’alcaldessa Marta Felip resol, per una banda, incoar procediment de protecció de la legalitat urbanística per “l’adopció de mesures de restabliment de l’ordre jurídic vulnerat” i, per altra, suspendre les obres que estiguin en curs. Aquesta mateixa resolució preveu que “els actes realitzats, sense perjudici del que resulti de la instrucció, poden ser qualificats de presumpta infracció urbanística”.
Enfrontaments i dubtes al darrer ple
L’aprovació provisional de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana per incloure l’ús sanitari a l’edifici de la plaça Anselm Clavé, va tornar a encendre el debat del ple municipal. El passat 3 de desembre, Lluís Armengol, del grup municipal de la CUP, va exposar els seus dubtes respecte de si es mantindria–tal com es va preveure en les darreres modificacions del PGOU– el caràcter assistencial i gestionat des d’una entitat o fundació sense ànim de lucre dels pisos de les plantes superiors. Segons Armengol, als nous plànols pendents d’aprovació, l’ús dels habitatges ja no és el “d’habitatges assistencials” sinó el “d’ús residencial”, el que “podria suposar una modificació encoberta del Pla General”. Va fer notar que, en els darrers documents presentats al ple, la Fundació Privada Miquel hi deixava d’aparèixer, quedant-ne només el propietari, Nova Cadieisa, amb la possibilitat que l’ús que aquest pogués fer dels pisos deixés d’estar emparat pel Pla General i no s’ajustés, per tant, a la legalitat. A més, va fer constar al ple municipal que s’havia tramitat una petició d’informe jurídic que informés dels mecanismes que l’Ajuntament podia posar en marxa per a garantir el caràcter assistencial i sense ànim de lucre dels pisos (emparats en el Programa d’Habitatges Assistencials 2005-2007 per a gent gran). Així mateix, va demanar un ajornament de la votació del ple a l’espera de conèixer els resultats d’aquest informe.
Tant el grup municipal d’ERC –que ja havia demanat que s’aclarís en quina proporció es mantindria l’ús d’habitatges assistencials– com el del PP, van demanar un ajornament de la votació a l’espera d’aquest informe jurídic. Però els dubtes van créixer quan, Maria Àngels Olmedo (PP), va demanar que el secretari accidental parlés davant el ple sobre la viabilitat jurídica d’aquesta modificació. La seva resposta va ser que, tot i que en aquesta modificació provisional no s’hi detectaven “il·legalitats manifestes”, s’hi feia difícil “concretar un règim jurídic privat i les condicions específiques per a garantir aquest ús assistencial”, tot i que va detallar també una sèrie de mesures que es podrien dur a terme per a mantenir-lo.
Malgrat la petició d’ajornament de la votació, el govern municipal va tirar endavant la proposta amb el vot del grup del Partit Popular. Marta Felip, que va insistir en el fet que la darrera modificació del Pla General només se centrava en la inclusió de l’ús sanitari, declarava que “no creiem oportú esperar per tràmits administratius o jurídics, ja que no volem deixar perdre aquesta oportunitat”, en referència a la instal·lació de la Clínica Bofill a la ciutat de Figueres.
Famílies i entitats
De forma inusual, la intervenció de l’alcaldessa al ple va acabar amb la lectura d’una carta enviada per Rodolfo Márquez, president de la Societat Coral Erato, lamentant-se pel tractament i els comentaris “fora de to” apareguts a “les xarxes socials i als mitjans de comunicació”. En aquesta, es mencionava les dificultats econòmiques “molt greus” que l’anul·lació de dos convenis signats amb l’exalcalde Joan Armangué –el de pagar les despeses de la Sala Ictineu i el de la cessió d’un terreny d’acampada a Romanyà d’Empordà– havien provocat a la Societat Coral Erato. Agraïa, també, a Nova Cadieisa i a la Fundació Privada Miquel l’esforç fet per la compra del dret de vol sobre la Sala Ictineu per un import “molt per sobre del preu real, especialment per la qualificació urbanística que tenia”.
Ahir, en donar-se a conèixer la notícia de la paralització de les obres, l’alcaldessa assegurava als mitjans que es tractava “una vegada més, de ganes de difamar entorn d’aquestes obres i tot el que hi ha la família Miquel al darrere”. En el decret, però, és la mateixa alcaldessa qui resol la paralització de les obres per la detecció d’incompliments en la llicència. Circumstància que, per les dates a les quals fa referència el document, ja es coneixia abans del ple d’aquest mes.