S’acaba de complir un any d’aquella llarga nit de Nadal en què, al saló de plens de l’Ajuntament de Figueres, els representants dels treballadors d’Ecoserveis negociaven amb l’equip legal contractat pel govern local les condicions per posar fi a la vaga que, quatre dies abans, havia iniciat gairebé la totalitat de la plantilla d’Ecoserveis. Després de dotze hores de negociació, els treballadors aconseguien un acord favorable a les seves reivindicacions i la vaga quedava desconvocada. Un any després, tot i obtenir un acord, la situació s’ha congelat i l’ajuntament no ha fet encara passos per la dissolució d’Ecoserveis i, per tant, no ha aclarit fermament quin serà el destí dels seus treballadors ni tampoc qui gestionarà els serveis urbans que fins llavors es duien a terme per l’empresa mixta.

 

COM SI FOSSIM A 24 DE DESEMBRE DE 2016

Per posar en context, Ecoserveis és la societat mixta de serveis urbans –de capital públic i privat- responsable del manteniment de parcs i jardins, de la neteja viaria, els residus i de l’enllumenat públic. Després de quinze anys, els estatuts de la societat en preveien la dissolució l’octubre de 2016. Arran de l’extinció de l’empresa, els seus treballadors havien iniciat negociacions per garantir els seus drets laborals davant de la que semblava una imminent subrogació: als treballadors de parcs i jardins, així com als d’enllumenat públic, se’ls preveia incorporar a Fisersa –empresa de capital 100% públic-; mentre que als de neteja viària i recollida de residus se’ls preveia incorporar a una empresa privada o mixta a partir d’una nova concessió a diversos anys. La falta d’acords ferms per part del govern va ser respòs amb una convocatòria de vaga indefinida que, a grans trets, recollia la petició dels treballadors que havien de passar a dependre de Fisersa de mantenir el seu sou i les condicions laborals adquirides. A més, exigien que aquestes fossin extensibles a qualsevol treballador que, des d’aquell moment, s’incorporés a la plantilla de l’empresa municipal. En iniciar-se la vaga, ho vam explicar en aquest article a La Fissura.

Durant la vaga, el focus de l’opinió pública va posar-se sobre els efectes que comportava l’aturada dels treballadors de la neteja viaria i la recollida de residus fins al punt de parlar-se de “vaga d’escombraries” tot i que, bàsicament, aquests actuaven en solidaritat, ja que ells no tenien previst incorporar-se a Fisersa. Mentrestant, el govern municipal va utilitzar tota la maquinària legal al seu abast amb l’objectiu de contrarestar les reivindicacions laborals dels treballadors: fins a cinc advocats i quatre gerents –segons fonts sindicals del moment- van conformar l’equip negociador del govern de la ciutat. Paral·lelament, l’ajuntament engegava una campanya comunicativa destinada a deslegitimar els vaguistes. Un any després, ja es pot dir que ha quedat en evidència l’estratègia de declaracions efímeres a la premsa que el govern va utilitzar, fetes per a impactar de pressa i ser oblidades, com ara la multireproduïda amenaça de denúncia per un suposat incompliment dels serveis mínims o les declaracions de què la vaga era “il·legítima”. Aquella nit de Nadal, amb la firma del conveni, s’acabava demostrant que les seves reivindicacions eren legítimes i, sobretot, legals.

Aquest Nadal, els treballadors que fa un any encenien fogueres enmig d’un polígon industrial van poder passar la nit amb les seves famílies. També aquells que, incansablement, no van moure’s de la taula de negociació. Però un any després, tot i el record de la victòria, els treballadors d’Ecoserveis tenen motius per seguir preocupats. I és que avui en dia, la concessió dels serveis urbans a Ecoserveis encara es troba prorrogada. Prorrogada des de fa més d’un any, concretament des del 2 d’octubre de 2016. La lentitud i la manca d’informació proporcionada pel govern ha provocat que fins i tot el PSC local –llavors membre del govern i actualment a l’oposició- presentés una instància fa pocs mesos per esbrinar si encara es manté vigent l’acord firmat amb els treballadors.

TOT UN ANY D’INACTIVITAT MUNICIPAL…

Ja fa setze anys que 2016 es va estipular com a data de dissolució d’Ecoserveis. Així doncs, la fi de la concessió dels serveis era llargament coneguda. I no va ser fins a l’actual legislatura que el govern local –tot i estar liderat pel mateix partit des de 2007- va començar a prendre mesures per gestionar-la. L’estratègia d’aquest govern s’ha sostingut sobre la base de la creació del càrrec de Director de Serveis Urbans, una figura encarregada, entre altres coses, de la dissolució d’Ecoserveis i de la gestió de la transició dels serveis urbans. No obstant això, van caldre sis mesos des de la formació del nou consistori per convocar la plaça –tot i que ERC sempre s’havia mostrat favorable a donar-hi suport al plenari- que no va ser ocupada fins a principis de 2016. Llavors es van complir totes les travesses i Jordi Cabot, exgerent d’Ecoserveis, va convertir-se en el nou Director de Serveis Urbans.

Tot i tractar-se d’un assumpte de gran importància per la ciutat, el procés de transició de la gestió d’Ecoserveis no sembla que s’hagi abordat de forma prioritària. Pot sorprendre com, arran de declarar deserta la convocatòria de la plaça de Director d’Urbanisme, el govern va decidir incorporar aquesta àrea al Director Serveis Urbans. Així doncs, a més del procés d’Ecoserveis, a Cabot també li pertoquen tasques de gran magnitud com la coordinació per redactar un nou POUM. Això va decidir-se el mes d’octubre de 2016, quan l’amenaça de vaga per part dels treballadors d’Ecoserveis ja era present, almenys, des del mes de maig. Una convocatòria de concurs públic per la gestió dels serveis urbans és un assumpte complexe, ja que s’han de tenir en compte molts factors condicionants, tant les derivades de les necessitats particulars de la ciutat com també el risc econòmic que pot suposar per a les finances municipals. A més, aquest tipus de concessions són de llarga durada i difícils de rescindir. Tot just fa poques setmanes, el govern anunciava al setmanari Empordà que té a punt la convocatòria del concurs públic i que, en breus, convocarà un ple extraordinari per a aprovar-les.

 

…PERÒ D’INTENSA LLUITA SINDICAL

Mentre el debat de la nova concessió ha entrat en una espècie de letargia durant el darrer any, les reivindicacions dels treballadors no s’han aturat. La majoria de vegades, aquestes no han sortit a la llum pública, tot i que tenen a veure amb aspectes que preocupen tota la ciutadania. Es refereixen, especialment, a la qualitat del servei de recollida d’escombraries i de manteniment dels espais urbans. Encara que sigui dins l’àmbit de l’empresa, Ricardo López, membre del comitè sindical per CO.BAS, assegura que de cop s’han vist fent política “perquè els conflictes laborals sovint tenen a veure directament amb la millora d’un servei per a la ciutadania”.

López assegura que les retallades de despeses i de personal patides els darrers anys a Ecoserveis han afectat directament a la recollida d’escombraries, com ara la reducció del nombre de contenidors per a optimitzar econòmicament les rutes dels camions o el fet de prescindir de peons en aquest servei, exigint una major versatilitat als xòfers. També la reducció de personal per a la recollida de mobles, la reestructuració de tasques o les condicions higièniques amb què els escombriaires han de fer front al problema dels excrements de gossos. Pel que fa als escombriaires, assegura que “mentre a ciutats com Girona aquests cobreixen una ruta d’aproximadament 5 quilòmetres, a Figueres ens trobem que en fan gairebé 14”. Assegura que això es deu a una plantilla curta i que es tradueix en un pitjor servei. Només són uns exemples dins la llarga llista de reivindicacions dels treballadors.

 

ECOSERVEIS I EL NEGOCI DELS SERVEIS URBANS

Els serveis urbans i, sobretot, la gestió de residus, són un sector que mou una gran quantitat de diners. Per això, a Catalunya, aquest negoci està en mans d’unes poques empreses que controlen el mercat i que no poques vegades han estat exemptes de polèmica. De fet, l’any 2015, la Comissió Nacional del Mercat i la Competència va sancionar amb 100 milions d’euros a 39 empreses -entre les quals hi havia CESPA, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) o Urbaser- per manipular conjuntament els preus del servei i pactar concessions municipals arreu de l’Estat. No és estrany que en alguns casos, amb els canvis de legislatura, els governs municipals entrants encarreguin auditories per fiscalitzar el servei i que hi hagin detectat múltiples irregularitats. Els casos més coneguts s’han donat en municipis com ara Badalona, Barcelona o Sabadell, identificant-hi sobrecostos i adjudicacions fraudulentes.

Pel que fa a la societat figuerenca, Ecoserveis és una empresa mixta amb un 27,3% de capital públic de titularitat municipal i un 72,7% de capital privat format per les empreses Fomento de Construcciones y Contratas i per GBI Serveis. El propietari de GBI és Gustavo Buesa, sobre qui recau una investigació judicial per suposades adjudicacions fraudulentes relacionades amb el cas del 3% a Convergència. L’any passat, el seu nom apareixia als Papers de Panamà. Els moviments polítics semblen tenir un paper important dins els consells d’administració d’aquestes empreses. De fet, l’any 2015, el regidor Toni Pérez del grup municipal de Ciutadans de Figueres va ser escollit com a membre del Consell d’Administració d’Ecoserveis com a representant de l’oposició, tot i que el partit és el cinquè en representació a l’Ajuntament. També ha despertat certes suspicàcies, des del seu nomenament, la figura de Jordi Cabot com a Director municipal de Serveis Urbans. Gerent d’Ecoserveis fins a la seva incorporació a la plantilla municipal, Cabot té un llarg historial a l’empresa privada de gestió de residus. Ha estat gerent de CENET 06, l’empresa mixta de serveis de Castelló d’Empúries, així com director de l’auditora experta en estudis ambientals TRES 60 INNOVACIO SL. En aquest tipus de societats, és habitual que dins els seus consells de direcció s’hi trobin persones vinculades amb altres empreses privades de gestió de residus.

Arran de la imminent extinció d’Ecoserveis, almenys els grups municipals de la CUP i Compromís d’Esquerres s’han mostrat partidaris d’una gestió directa del servei per part de l’ajuntament. De fet, no és casual que el grup municipal de la CUP demanés incloure una partida destinada a l’elaboració d’una auditoria a Ecoserveis als pressupostos municipals d’aquest exercici. Aquest setembre, arran de la denúncia presentada pels seus homòlegs de Girona, les diverses irregularitats detectades a les auditories d’Agissa -societat mixta encarregada de l’aigua dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter- han derivat en una interlocutòria judicial que ha apartat la part privada de la gestió. Aquesta situació ha dut al fet que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, s’hagi mostrat partidària a iniciar un procés de municipalització del servei d’aigües.

Però, tot i que l’acord de pressupostos es comprometia a no impulsar una nova concessió dels serveis fins que no s’hagués valorat l’auditoria, aquesta sembla que encara no s’ha realitzat. Si es compleix l’anunci de l’alcaldessa Felip d’anunciar en breus el plec de clàusules pel concurs públic d’escombraries, a més d’un incompliment del pacte de pressupostos, significarà que aquest procés es farà sense un estudi independent que certifiqui que fins ara s’ha practicat una bona gestió econòmica dels fons públics i que l’import de la nova concessió s’ajusta a les necessitats reals. I és probable que l’alcaldessa aconsegueixi els suports necessaris per tirar-lo endavant al plenari. Caldrà, doncs, posar el focus en què aquest procés es dugui de manera transparent, tenint en compte aspectes com l’ètica empresarial i exigint, per exemple, que no s’hi pugui presentar cap empresa condemnada per males pràctiques. Potser també a obligar a la subjecció permanent d’auditories independents realitzades per consultories desvinculades de grans grups empresarials. Com a ciutat, ens trobem en un encreuament perfecte per triar si volem seguir alimentant a un dubtós lobby empresarial o si engeguem una nova gestió més propera, sostenible, ètica i transparent. I si això no és possible, potser caldrà entomar seriosament el procés de remunicipalitzar el servei d’escombraries.